Insults

Si tenen temps i els ve de gust, llegeixin-se el manifest que dies enrere va redactar el comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum i que avui presumiblement ratificaran totes les entitats i col·lectius que s'hi apleguen. Parla del “desig de Catalunya de decidir el seu futur polític”, de la voluntat “majoritària i transversal” dels catalans d'expressar-se en un referèndum, i conclou una cosa tan elemental com que cal “instar els governs de Catalunya i de l'Estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes, i a assolir finalment l'acord que estableixi les condicions i les garanties justes i necessàries per a la celebració d'un referèndum reconegut per la comunitat internacional”. Els qui han redactat la crida pública tenen “la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, que permetrà la lliure expressió de les diverses posicions que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han expressat respecte a la relació política de Catalunya amb l'Estat espanyol”, i diu coses tan simples com que “la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics”. Qui ho pot rebatre, això? I perquè no en quedi cap dubte, que la voluntat és que s'hi pugui expressar tothom, cregui el que cregui, pensi el que pensi, el manifest conclou: “Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat a participar-hi; per això és necessari un debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes opcions que avui es manifesten a Catalunya.” Llegeixin-s'ho com vulguin, interpretin-ho com vulguin, però és indiscutible que el Pacte Nacional pel Referèndum busca un acord. L'aposta, clara i contundent, continua sent la d'asseure's i negociar. Ve a ser una mena de resum del que ha passat fins ara. Som a les portes de l'“amb permís o sense” que va dir Junqueras, cert; però torna a ser una crida a l'acord. Llegeixin-se el manifest, hi insisteixo, i repassin el que alguns polítics i intel·lectuals de primer nivell (alguns amb responsabilitats de govern a Espanya) ens han dit fins ara a banda del no, no i no: terroristes, proetarres, nazis, subnormals, de psiquiàtric, delinqüents, ignorants, xenòfobs, gihadistes, colpistes... La llista és llarga i requereix temps. A la conclusió, en canvi, s'hi arriba ràpid.