catedràtic de filosofia política i social, Daniel Innerarity és considerat un dels referents europeus en pensament polític. Almenys així ho va considerar la revista francesa Le Nouvel Observateur, que l'any 2004 el va incloure entre els 25 grans pensadors del món. Amb la seva última obra, La política en tiempos de indignación, Innerarity s'endinsa en les oportunitats i els límits de la política.
La política espanyola ha naufragat?
Encara no, però s'està posant de manifest que la política, com a activitat, és molt dèbil i molt vulnerable a les pressions mediàtiques. Tenim una política molt frívola en l'agitació i el curt termini que té grans dificultats per entendre què vol la gent.
Qui l'ha debilitat?
Hi ha molta gent a qui interessa que la política sigui dèbil. Des dels poders econòmics fins als mitjans de comunicació, que compren molt bé la part d'espectacle polític. Però els que
hi han contribuït amb més entusiasme són aquells que practiquen la política i s'entesten a no fer-ho bé.
En què ens equivoquem quan analitzem la situació política del país?
Hauríem de prestar menys atenció al que és extraordinari i èpic i més atenció a allò habitual. Com a ciutadans, comprem l'espectacle i prestem poca atenció a les notícies de fons i de context. La política és un espai en què hi ha molta gent criticant-se entre si. I, si
no descodifiquem el missatge en categories més àmplies, percebem una imatge massa negativa. La política és millor del que sembla.
Però, al final, durant les campanyes electorals els partits busquen això...
En campanya, els partits tenen el màxim interès a diferenciar-se de l'adversari i no passaria res si es produís en períodes concrets. El problema és que les campanyes ho han envaït tot. Ara mateix, la situació a l'Estat és més de precampanya que de pregovern. Que no hi hagi campanyes electorals limitades a un espai i a una lògica i que siguin tan expansives és un tret disfuncional del nostre sistema.
En el llibre assenyala que la crítica política indica maduresa democràtica, però alhora el carrer demana més democràcia.
Crec que la indignació és una gran oportunitat per repolititzar la societat i està propiciant canvis, almenys en l'actitud que tenim cap a la política. La idea d'elevar els estàndards ètics a
la política ha vingut per quedar-se. Ara tenim el repte d'aconseguir transformar el sistema.
També afirma que els retretsde la indignació envers la política no són del tot certs.
La indignació no anul·la la pluralitat de respostes de la societat. Però la indignació vista com l'única alternativa emocional al sistema polític ens pot convertir en un poble de baixa intensitat, en observadors d'un espectacle que no ens involucra.
Ha canviat alguna cosa a Espanya des del 20-D?
Sí. Hi ha partits polítics nous que creen lògiques diferents i que coexisteixen. S'ha volgut recollir la indignació en l'estructura dels partits, però ara cal presentar mesures concretes. Aquest trànsit es fa amb certa dificultat.
A Catalunya, el moviment independentista ha aconseguit influir sobre les institucions.
Moltíssim. L'ANC ha tingut un condicionament molt fort sobre els partits, tant sobiranistes com unionistes. Això és un reflex de la debilitat de la política. Crec que és important mantenir la distinció entre partits i moviments socials.
La política serà capaç de canalitzar la situació catalana?
A curt termini, és complicat. El camp polític s'ha polaritzat, però hi continua havent lloc per a l'acord. Estem en un estancament, però es pot desequilibrar en qualsevol moment, en una direcció o en una altra.
En el llibre conclou que s'ha de desenvolupar una política més intel·ligent i reflexiva.
Abans el poder era acceptat sense raons. Ara mateix la societat té més criteris i i administra amb molt més recel la delegació del poder. Necessitem una política més sofisticada, amb millors arguments i que calculi més a mitjà i a llarg termini.
Però l'elector demana mesures concretes i immediates...
L'elector és el sobirà de la política, però sovint quan es fa política demoscòpica s'até a una dimensió del poble que no és l'única. El poble s'erigeix de moltes maneres i un governant ha d'escoltar tothom. La política espanyola està molt agitada, però es mou poc. Necessitem grans transformacions que requereixen reflexió estratègica.
