POLÍTICA
BARCELONA - 1 març 2019 2.00 h

“Si per l’1-O estan aquí, hi hauríem d’estar milions de persones”

JORDI ALEMANY - BARCELONA

L’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, no es va mos­se­gar la llen­gua en la defensa de la innocència dels acu­sats, dei­xant de banda les dis­crepàncies polítiques, en asse­gu­rar res­po­nent com a tes­ti­moni a les pre­gun­tes de l’advo­cat del pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart, que “si per l’1-O estan aquí, hi hauríem d’estar mili­ons de per­so­nes”. Colau va posar molt d’èmfasi a rei­vin­di­car que el referèndum va ser una ini­ci­a­tiva que la va “mera­ve­llar”, “lide­rada per la ciu­ta­da­nia auto­or­ga­nit­zada” a la qual l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona “vam donar ins­ti­tu­ci­o­nal­ment un suport polític” en con­si­de­rar que la sus­pensió del Cons­ti­tu­ci­o­nal no ho feia “dels drets polítics i les lli­ber­tats”. A més, va dei­xar clar que l’única violència va pro­ve­nir de les càrre­gues “bru­tals” de la poli­cial i, per aquest motiu, va exi­gir telefònica­ment al dele­gat del govern, Enric Millo, que les aturés. El fet “tan greu” que hi hagués 300 per­so­nes feri­des a la capi­tal, a banda d’ofe­rir atenció psi­cològica i asses­so­ra­ment judi­cial, va pro­vo­car que el con­sis­tori es per­sonés com a acu­sació popu­lar al jut­jat 7 de Bar­ce­lona, on han estat impu­tats més de 30 efec­tius poli­ci­als inves­ti­gats per les càrre­gues. En canvi, va voler des­ta­car que “el jutge va con­si­de­rar que no hi havia cap indici delic­tiu en cap dels mani­fes­tants” i que la intenció és posar en relleu que hi havia “una actu­ació política al dar­rere” de l’actu­ació de la poli­cia.

La pri­mera part del seu tes­ti­moni res­po­nent a l’advo­cat de l’acu­sació popu­lar, el par­tit d’ultra­dreta Vox, va inten­tar des­ta­car el relat de violència durant la con­cen­tració del 20-S pels escor­colls a la con­se­lle­ria d’Hisenda. Colau en tot moment ho va negar, tot i dei­xar clar que no hi va ser pre­sent física­ment, però estava infor­mada per dife­rents càrrecs muni­ci­pals. Sí que va adme­tre que es va pro­duir una “sen­sació d’estat d’excepció”, però ho va atri­buir a “un con­text de coses anòmales que mai havia vist”, com ara que la Policía Naci­o­nal intentés entrar a la seu de la CUP sense reque­ri­ment judi­cial o que dies abans es fes­sin escor­colls en dife­rents mit­jans de comu­ni­cació. Insis­tint en aquesta qüestió a pre­gun­tes de l’advo­cat de Jordi Turull i Jordi Sànchez, va asse­gu­rar que aquell dia, tot i haver-hi milers de per­so­nes, “no es van pro­duir inci­dents relle­vants, fins i tot menys que en altres mani­fes­ta­ci­ons”. Per dues vega­des es va refe­rir a l’informe tècnic sobre la inter­venció dels ser­veis muni­ci­pals que van entre­gar a petició del tri­bu­nal per remar­car que l’“únic que va estar per sobre la mit­jana és que es van fer ser­vir més tan­ques de segu­re­tat de l’habi­tual”.

També va des­ta­car el caràcter pacífic, cívic i fami­liar de totes les mani­fes­ta­ci­ons de l’11 de setem­bre, en les quals “fins i tot és sor­pre­nent” que no es produís mai cap inci­dent.