Partit a partit

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ahir venia de l'hort, en el sentit literal de l'expressió. Al matí, abans del dinar del Moment Zero, havia estat a l'hort amb el seu fill. Ell, que ve “de pagès”, segons va recordar, va fer un seguit de piulades sobre l'hort i en una deia: “Llorer, olivera i palmera, a la setmana de Rams. I, d'aquí quatre dies, dissabte de Glòria.” Un missatge així l'endemà del preacord pel full de ruta independentista entre CDC i els republicans es podria entendre com una metàfora irònica, però no era el cas. La ironia l'havia guardat per al dinar: la va gastar quan li va convenir per fintar algunes preguntes, però també per respondre'n d'altres contundentment.

Amb el preacord pel full de ruta ben fresc, la sala Moragues –hi havia un gegant del general màrtir de la guerra de Successió a l'entrada d'El Born– va ser molt concorreguda, amb una notable presència de mitjans de comunicació que buscaven una primera “declaració” de Junqueras. També es notava un xup-xup de converses que comentaven l'actualitat sobiranista, com revifades: la recerca d'un relleu a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'article que Eduardo Reyes (Súmate) –ahir a El Born– va publicar a aquest diari en què proposava un pacte nacional per la independència, les piulades d'alguns elements sobiranistes d'Unió contra els moviments del seu líder, Duran i Lleida, per fer la plataforma Construïm...

Abans de començar, Junqueras va passar per algunes taules de lectors a saludar-los. “Ets el primer que ho fa”, li va dir una dona, agraïda. A la mateixa taula, uns altres li expressaven el suport: “Estem amb tu.” “Tots estem amb tots”, els responia ell, sol·lícit. A l'hora de la conferència, va seguir el seu estil acadèmic habitual: micròfon de corbata, sense papers i passejant-se d'un cantó a l'altre, fent voltes argumentals que tant podien aturar-se en Rovira i Virgili com en el món que es trobarà la seva filla quan neixi aquest mes d'abril o la població activa que tindrà Alemanya d'aquí a 70 anys.

Si el to de la conferència va ser marcadament retòric, quan va contestar les preguntes formulades pel director d'aquest diari, Xevi Xirgo, Junqueras es va mostrar ràpid de reflexos, amb algun ganxo d'esquerres en forma de sarcasme. En ser interrogat per la declaració del líder socialista Miquel Iceta (“veig els polítics que han impulsat el full de ruta camí del precipici, no sé si de la presó”) va etzibar: “Potser per afirmacions com aquesta hi ha exmilitants del seu partit que han preferit ser exmilitants.” La seva reacció va ser rebuda amb aplaudiments, entre d'altres, de Toni Comín i Fabián Mohedano, exsocialistes ara pròxims a ERC, que ahir eren a El Born. Junqueras, que va explicar que venia de fer feina a l'hort, va fer una defensa aferrissada de la feina per convèncer independentistes a l'àrea metropolitana, i va convidar, fins i tot, els assistents a acompanyar-lo a la tarda a Sant Vicenç dels Horts. I, després de fer un “ara no toca” en una pregunta sobre l'estratègia d'ERC en les eleccions espanyoles, va remarcar que en aquest atapeït calendari electoral calia anar “partit a partit”. Com en el futbol, volia dir.