Fets consumats. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha suprimit l’anomenat segon magistrat autonòmic de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sense que el Parlament s’hagi pronunciat. La sala civil i penal es va crear el 1985 i per llei es va fixar que tindria una planta de cinc magistrat, inclòs el president del TSJC. També s’hi fixava que un de cada tres magistrats seria proposat pel Parlament de Catalunya, que nomenaria una terna de magistrats o juristes de reconegut prestigi, i d’aquests un seria escollit per l’òrgan de govern dels jutges. La sala civil i penal del TSJC va començar a funcionar el 1989 i, segons una norma no escrita, el Parlament proposava dos magistrats autonòmics, distinció ara perduda i sense debat.
El magistrat Joan Manel Abril, destacat expert en dret civil català, va ser el darrer magistrat autonòmic proposat pel Parlament el 2012. Abril va ser l’instructor de la causa del 9-N, contra el president Artur Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau, i en acabar la investigació, el 2016 va deixar la sala civil i penal del TSJC, i ara és president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. Cap grup polític va alertar el Parlament que calia proposar un nou candidat autonòmic, i l’estiu passat el CGPJ va adjudicar aquesta plaça en propietat a la magistrada Maria Eugènia Alegret, que com tots els presidents de tribunals superiors de justícia en acabar el seu mandat queden adscrits a la sala civil i penal del TSJC.
Actualment, només queda com a magistrat autonòmic a Catalunya Carlos Ramos, exfiscal durant 20 anys i proposat pel govern tripartit d’esquerres. Ramos comparteix la sala amb el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i els magistrats Eugènia Alegret, Francisco Valls, i Núria Bassols, traslladada a la sala contenciosa administrativa per evitar incompatibilitats amb la investigació al seu marit en el cas del 3%. A més, actualment hi ha en comissió de serveis la magistrada Mercedes Armas, pels casos penals i que va començar a investigar el govern per l’1-O, i el jutge Jordi Seguí, en civil.
El magistrat autonòmic, a més, està ferit de mort, ja que el grup del PP al Congrés ha proposat una esmena a la llei orgànica del poder judicial perquè se suprimeixi i que tots els magistrats de la sala civil i penal dels TSJ de cada autonomia siguin nomenats pel mateix CGPJ. Actualment, els grups polítics han presentat 85 esmenes a la llei 6/1985, que no es limita a permisos i llicències, com s’havia plantejat inicialment, sinó al funcionament de l’òrgan de control dels jutges.
La supressió del magistrat autonòmic es planteja com una mesura per garantir la independència judicial, que reclamen les associacions de jutges i les institucions internacionals a l’Estat espanyol. Per ara, els grups polítics no volen cedir al reclam de les quatre associacions de jutges perquè la carrera judicial sigui la que directament esculli els dotze vocals del CGPJ, i no proposar-los uns candidats i que les cúpules dels partits es canviïn aquestes càrrecs com cromos.
La magistrada Montserrat Comas, portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJpD), exposa que la proposta de suprimir el magistrat autonòmic va ser fruit d’un procés de negociació entre les quatre associacions judicials per consensuar uns reclams, de més recursos i despolitització de l’òrgan de govern dels jutges, que van presentar al Ministeri de Justícia, i l’actual falta d’entesa pot desembocar en una nova vaga de jutges i fiscals el 22 de maig. “A Catalunya no hem tingut cap polèmica amb el magistrat autonòmic; són juristes que enriqueixen la sala civil i penal del TSJC i des de la sectorial defensem que no s’ha de suprimir”, assegura Comas.
El portaveu d’Àgora Judicial, el magistrat Xavier González de Rivera, tampoc considera que s’hagi d’eliminar, i aposta per una “major cultura democràtica i de transparència”, a l’hora d’escollir magistrats en càrrecs governatius, al Tribunal Suprem i al Constitucional. “És absolutament fals que sigui una mesura per garantir la independència dels jutges, i una mostra és com s’escullen ara els jutges del Suprem, que no dubtem de la seva validesa professional, però que tenen un perfil ideològic”, sosté De Rivera, que hi afegeix: “Serà una acció més de centralisme i del poc valor que es dona als parlaments autonòmics.”
