Si ens plantegem guanyar les properes eleccions catalanes, això no
és cosa d'una cara
Després de nou mesos sense direcció, el nou secretari general de
Podem a Catalunya,
Albano Dante Fachín, té el repte de posar fi a les divisions i construir la confluència estable amb els comuns i ICV. Ja ha proposat a Jéssica Albiach, la segona candidata més votada, que s'integri en el consell de coordinació (l'òrgan executiu).
Com recosirà el partit?
El resultat del 40% ens dóna estabilitat. Dins del consell ciutadà, de 34 membres, la nostra candidatura en té 24. I set més són de la candidatura de Jéssica Albiach, amb qui no hi ha diferències profundes. Això ens permetrà, més que recosir, reconstruir, no tant per les divisions que s'hagin produït en el període electoral sinó perquè venim d'un període de nou mesos on no hi ha hagut direcció ni espais de debat orgànic.
Quines són les primeres feines concretes que s'imposa?
Crearem un consell de cent, que ha d'habilitar els mecanismes perquè les grans decisions les prengui tota l'organització. Vol ser un espai de fiscalització de la feina dels 34, de deliberació i contacte amb tota l'organització. Fins ara, molts regidors de Podem [80 a tot Catalunya] no han tingut un referent.
Si en nou mesos hi ha eleccions a Catalunya, això no fa difícil consultar les bases per tot?
No, al contrari. Les confluències no les podem decidir ni el secretari general ni els 34 del consell ciutadà. Això s'ha de decidir des de baix, entre tothom, i així s'enriquirà la nova confluència.
Com s'imagina la confluència?
Pot ser una oportunitat històrica. Però no ha de ser uns partits que s'asseuen i decideixen quants en posa cadascú. Nosaltres tenim coses diferents dels altres actors. Podem aportar la implantació territorial i gent que fins ara no s'havia sentit atreta per altres organitzacions. No tindria sentit diluir
això. Si la confluència és efectiva serà perquè integra les coses singulars que cadascú té.
Se l'ha pintat com el crític dins de Podem i com el ‘colauista'. La confluència no té el perill de massa personalisme de Colau?
Jo no entendria que deixéssim de ser crítics, i més en un partit nou i en construcció. Aquí no funciona allò que “qui es mou no surt a la foto”. I això explica el fracàs de molts partits, perquè en lloc del debat s'imposa l'obediència. Sobre Ada Colau, ningú pot negar el que representa. No és la gran idea d'una persona sinó una capacitat d'organització que no s'havia donat en dècades i de poder fer les coses d'una altra manera. Això ho hem d'aprofitar. Ara, si ens plantegem guanyar les properes eleccions catalanes, no és possible només amb una cara. Ha de ser un treball molt plural i amb moltes cares.
Es va sentir còmode amb el discurs de Coscubiela (CSQP) en el debat del darrer ple? La fractura ja és irreparable en l'arc sobiranista?
Jo discuteixo molt amb Coscubiela, però comparteixo el que va dir sobre les conclusions del procés constituent. Nosaltres vam apostar per la comissió perquè enteníem que, més enllà de les diferències amb JxSí i la CUP, es podia trobar una entesa per superar el bucle en què estem immersos. Es parlava molt d'eixamplar la base sobiranista. La comissió va acabar abruptament perquè la situació del camp independentista és molt complexa. Tenen la qüestió de confiança, l'11-S. La decisió d'acabar-la abruptament no ha estat nostra. Ha estat una oportunitat perduda. Les conclusions que es van portar al Parlament donen el missatge de “no us necessitem, tirem pel dret”. JxSí i la CUP no compten amb nosaltres per a res. Sembla que per una part de l'independentisme tota la culpa que el procés no avanci sigui nostra. Això és buscar un boc expiatori per justificar el fracàs de la seva estratègia.
Tampoc creu que el RUI sigui una sortida...
El RUI corre molts riscos que només hi participi una part i sigui un altre 9-N.
Però es veuen poques vies per al referèndum pactat...
Acceptem que és molt difícil. Però no vol dir que sigui impossible i que per això el camí és l'altre. No és una cursa per veure què és més impossible. S'està jugant al joc d'acció i reacció, que desgasta, és injust i és incòmode. Sempre hem denunciat les reaccions del TC. No és acceptable, però a vegades l'objectiu sembla que és generar la reacció.
Què li sembla l'amenaça de la via penal contra Forcadell?
La reacció del PP ens sembla intolerable. Les qüestions polítiques, i aquesta ho és, no es poden resoldre de forma judicial. Sempre ens hem manifestat en contra de la judicialització de la política. A Catalunya la situació s'ha de resoldre donant veu a la ciutadania a través d'un referèndum.
