Altres preguntes

Edició impresa Opinión | 01/10/2014 - 00:00h

Juan Ramis-Pujol


El Consell General del Poder Judicial es va renovar després d'un pacte dels principals partits de l'Estat. El resultat final va ser: deu són nomenats pel PP, set pel PSOE, un per CiU, un altre pel PNB i, finalment, un altre per IU. Els partits implicats responen que sempre val més que el CGPJ sigui elegit pels representants del Parlament, legitimats per milions de vots, que per només cinquanta mil jutges. Però, de fet, els ciutadans no volem saber si una possibilitat és millor que altra, sinó simplement si el procés seguit té prou garanties democràtiques.

El principi de separació de poders, formalitzat al seu dia per Montesquieu a la seva obra L'esperit de les lleis, del 1748, mostra clarament la necessitat de separar les principals responsabilitats en un Estat de dret. Com és habitual, cal fixar-se en fonts exteriors, com la premsa internacional o organitzacions com Transparency International, per obtenir una imatge de la realitat democràtica al nostre país. Proveu-ho i veureu les deficiències que ens imputen.

Si la composició del CJPG reflecteix el repartiment real del país, som davant una societat limitada en què el PP té un 50%, el PSOE un 35%, CiU un 5%, el PNB un altre 5% i IU el 5% restant. Es podria interpretar que els dos partits majoritaris dominen el territori estatal. I els altres tres no hi pinten gaire, però hi són, per treure rèdit tan bon punt la seva participació és necessària. Això indueix a altres interpretacions: aquesta composició reflecteix el vedat tancat en què es podria estar repartint impunitat?

I si ens posem a pensar en futurs, com seria el CGPJ d'una Catalunya independent? Estaria compost d'una manera similar o es definiria d'acord amb el principi de separació de poders? No observem un debat significatiu quant al futur funcionament d'una Catalunya independent. Hi haurà algú amb veu, des de la societat civil o des dels partits, que doni resposta a aquestes incerteses democràtiques?

A molts ciutadans ens preocupa, més enllà de com de lloables i legítims siguin els plantejaments per una independència, si podem millorar la nostra jove democràcia malalta. Per això la pregunta que ho precedeix tot és: vol que es construeixi una democràcia més sana? Sí o no?