Un acte de sedició flagrant

Salvador Cardús i Quim Torra, el sociòleg de la independència i el director d'El Born Centre Cultural, van entrar una urna dins d'una gàbia i la van col·locar dalt de l'escenari on havien de parlar Muriel Casals i Carme Forcadell. Hauria estat un moment per aixecar-se i aplaudir, un d'aquells minuts de glòria que cap càmera es resisteix a gravar. Però, coses que passen, van portar l'urna quan la gent que anava al dinar d'aquest últim Moment Zero encara feia cua per entrar i, és clar, ningú, a excepció dels organitzadors i quatre despistats, se'n va adonar. Després, però, es va saber que #Mutsialagabia és una iniciativa que vol omplir simbòlicament el país d'urnes engabiades per recordar que “la llibertat és impossible de silenciar”. Aquesta és la síntesi del dinar històric d'ahir, el primer acte “de sedició“ amb tota regla després que el Constitucional suspengués la llei de consultes i el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre

Amics i coneguts (gran part del públic ja és habitual als dinars del Moment Zero i es coneix), convençuts tots, atapeïen la Sala Moragues d'El Born per escoltar les dues capitanes independentistes, avaladores d'un procés al qual no renuncien de cap manera. “Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí”, canten els Manel. I la Muriel i la Forcadell hi afegeixen: i si hem arribat fins aquí no serà ara per retrocedir! I tothom a aplaudir. I més aplaudiments quan, preguntades per si tenen por que les detinguin, van dir convençudes que no ho creuen. “Primer perquè defensem la democràcia, som pacífiques i el món ens mira, però també perquè som dues senyores” i una, una mica gran... deia amb la boca petita la Muriel Casals. I més aplaudiments de reconeixement a dues dones que des de fa tres anys han alçat –tossudament– un país tossudament alçat.

Dins de la Sala Moragues l'eufòria era total, però eren molts els comensals que tenien coll avall que el conflicte tan sols “acaba de començar”. “S'ha acabat la primera fase, en què han dit a tot que no. Ara comença la segona fase: l'agressió. Això passa en tots els conflictes. Però si la població resisteix i els partits mantenen la unitat, això està guanyat”, deia en Josep Chalmela, un activista d'ERC de Sants que, al costat de la Maria Antònia del Olmo, anaven amb la samarreta groga per anar a les set de la tarda a la plaça de Sant Jaume.

Acabat el dinar, alguns s'atrevien a anar més enllà del que fins i tot la Muriel i la Forcadell s'atreveixen. “Jo crec que el primer ministre haurà de viure a la Casa dels Canonges i el president o presidenta de la República al Palauet Albéniz”, apostava un comensal obrint un nou debat.