Un problema d'Europa

La Vanguardia en català | 01/10/2014 - 00:00h


Oriol Pi de Cabanyes


El referèndum escocès ha posat en evidència que el vot és la millor manera d'expressar les decisions de la ciutadania. Que la democràcia és la millor forma de resolució de conflictes o dissensions. I que el diàleg i el pacte són a la base d'una cultura política evolucionada, capaç de preservar i construir el bé comú, amb ple respecte de majories i minories.

A Escòcia i al Regne Unit, com a totes les societats occidentals, s'estan manifestant respostes a les amenaces i a les oportunitats de la globalització. D'una banda, la por dels canvis en l'statu quo fomenta la temptació del replegament en els marcs mentals i estructurals dels vells estats. I de l'altra, la demanda de més i millor democràcia en unes societats obertes que necessiten flexibilitzar les rigideses politicoadministratives tradicionals.

El nacionalestatalisme, o nacionalisme dels estats, és la tendència més conservadora del moment. Se'n serveixen les velles ideologies reaccionàries i xenòfobes (que tanta força estan demostrant a França o a Grècia). Però per sota empenyen, de baix a dalt, els moviments d'emancipació que impulsen els partidaris que els estats, i l'Europa unida, es construeixin sobre unes bases de més participació, més transparència i més llibertat.

El principal problema de l'Europa actual és el dèficit, però el dèficit democràtic. L'Europa que s'està construint des de la Unió Europea, és a dir, des dels estats constituïts en un club tancat en defensa dels interessos oligàrquics, s'està construint amb un escandalós dèficit democràtic. Però mentre les elits tradicionals perseveren a regatejar als ciutadans el control sobre política i economia, emergeix un moviment de fons que demana més i millor democràcia.

Estem assistint als dolors del part d'una nova Europa: una Europa més social, més d'acord amb els valors postautoritaris i postcolonials, menys deshumanitzada. Però els actuals administradors del procés de construcció europea rebutgen tota possibilitat d'articular la diversitat europea d'una manera més respectuosa no només amb la democràcia sinó sobretot amb la realitat.

De fet, es disputa el marc europeu com a garant d'un repartiment més equitatiu de drets i deures, a tots els nivells, en el segle XXI. Trigarà més o trigarà menys, però el procés de construcció d'una Europa unida respectuosa amb la voluntat dels seus ciutadans, democràticament expressada a les urnes, és imparable.