Providència

A través d'una providència judicial, el president de la Generalitat ha estat imputat i cridat a declarar. “Providència”, “imputat”... Es veu que “imputat” no vol dir el que la paraula impressionant dóna a entendre. Ens ho han d'explicar cada vegada. La justícia és lenta i també de lèxic complicat. Potser si parlés més clar seria més lleugera. Més clar i més curt. A les imputacions i les sentències sempre sobra la meitat del text i tot Quevedo. I “providència”? Té un eco de missa i d'escola de nenes encara que a mi m'ha recordatEl carreter de la providència, que és una novel·la de Maigret, on “providència” és el nom d'un vaixell i el carreter no reparteix citacions sinó que arrossega la nau amb cavalls per un camí de sirga. També hi ha Providence, la pel·lícula de Resnais. Algú, quan va sentir dir la paraula “providència” aplicada a Artur Mas, va dir: “A veure si és providencial.” Volia donar a entendre que potser precipitaria l'acord entre Junts pel Sí i la CUP. La CUP ha lamentat la imputació del president però ha insistit que no per això li renovarà el càrrec amb els seus vots. La majoria dels altres partits no han lamentat res o han dit directament coses lamentables. Els partidaris del “com pitjor millor” volen semblar aguerrits i són uns ingenus. Es pensen que si el president de la Generalitat fos tancat a la presó els partits que no són el seu sortirien a defensar-lo. El comentari més amable seria: “Ell s'ho ha buscat.” O: “Es vol fer el màrtir.” Els polítics actuen com a gremi a l'hora de reclamar del contribuent la presumpció d'honorabilitat i honradesa. Quan es tracta de coses grans, una vaga solidària dels adroguers o dels estibadors del moll els dóna mil voltes en dignitat.

Se cita i imputa Mas per la consulta del 9 de novembre de l'any passat, les urnes de la qual van ser visitades i usades per alguns militants o simpatitzants dels partits que ara s'alegren de citació i imputació o callen com morts. Jordi Pujol explicava que la política fa sortir dels homes totes les grandeses i també totes les misèries. Si convenim que posar urnes és una grandesa política i democràtica, la resta és molta misèria.

La citació és per al quinze d'octubre. Alguns hi han vist un escarni: aquell dia es compleixen setanta-cinc anys de l'afusellament del president Companys. El jutge, el fiscal o no sé quin funcionari ha dit que és una casualitat. Jo m'ho crec. Puc atribuir mala fe i ganes de fer la guitza a alguns senyors dels jutjats, però no tanta cultura històrica. De totes maneres la coincidència hi és i fa molt mala impressió i és providencial a efectes humiliants.