Ni 48 hores va trigar a arribar l'enèsim cop de porta del govern espanyol a un referèndum sobre la independència pactat, la renovada oferta que Carles Puigdemont va llançar durant el debat sobre la qüestió de confiança. La vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, està tancada a acordar qualsevol aspecte d'una consulta que faci efectiu el dret a decidir dels catalans, ja que, “a la sobirania nacional [espanyola, s'entén], no s'hi poden posar ni comes ni condicions”. L'oferta del president, però, no té data de caducitat, segons el mateix Puigdemont: “Que sigui l'última crida al pacte no dependrà de nosaltres, sinó d'ells; per a nosaltres no caducarà mai l'oferta.” “Tenen temps per respondre fins al setembre vinent, però nosaltres complirem el calendari”, va advertir el cap de files del Partit Demòcrata Català al Congrés, Francesc Homs.Hi haurà temps, doncs, perquè es formi un altre govern a l'Estat, amb terceres eleccions o sense.
Només davant la improbable possibilitat que en algun moment Madrid s'acabés avenint a fer una consulta, el president ajornaria els seus plans de convocar els catalans a les urnes el 17 o el 24 de setembre de l'any vinent per respondre una pregunta binària, de sí o no, sobre la independència. “Si es pacta amb l'Estat, se'n podria endarrerir la data”, es va comprometre ahir Puigdemont en una entrevista a El món a RAC1, en què va descartar que el referèndum previst se celebri el 10 de setembre, vigília de la Diada Nacional, per evitar que l'acusin de voler decantar el vot.
Tal com ja va anunciar durant el discurs per demanar la confiança del Parlament, el president va reiterar que està disposat a pactar amb Madrid no solament la data, sinó també la pregunta, el quòrum i la moratòria abans de convocar un segon referèndum en cas que es perdés el primer, però va advertir que no admetrà maniobres dilatòries.“Estem disposats a negociar si a l'altra banda s'asseu algú que realment vulgui col·laborar amb el referèndum, no si el que vol fer són maniobres estranyes”, va alertar.
El referèndum –o el referèndum– que proposa Puigdemont no serà un nou 9-N, perquè aquesta vegada la pregunta serà binària –en lloc de la pregunta arbre dissenyada aleshores per acontentar federalistes i confederalistes– i perquè el resultat es vol que sigui vinculant, segons va assenyalar el president. El 9-N, no cal dir-ho, va ser només un procés participatiu, en què van prendre part més de dos milions de persones, 300.000 de les quals van votar que no.“Imagini's si diem als del no que el referèndum serà vinculant”, va argumentar.
El debat de política general de la setmana que ve podria aclarir algun detall més sobre la resolució del procés. La CUP espera que la sessió serveixi per fixar definitivament la data concreta i frustrar així qualsevol intent de processisme, és a dir, d'allargar el procéssine die. El dia exacte, dependrà, segons Puigdemont, “de com acabin les lleis de desconnexió al juliol”. Els cupaires demanaran la constitució d'una comissió internacional que treballi pel reconeixement exterior, segons va avançar la portaveu anticapitalista al Parlament, Anna Gabriel, en declaracions a Catalunya Ràdio. En concret, la diputada, que confia en Puigdemont, es va mostrar partidària de la creació d'una mesa de treball per segellar-hi les qüestions organitzatives del referèndum, com ara el cens electoral i qui el convoca efectivament, si el govern o el Parlament. “La gent ha de veure que aquest referèndum no serà una consulta popular, sinó que serà un referèndum vinculant; en farem prevaldre el resultat”, deia Gabriel coincidint amb el president. Cap dels dos va voler establir percentatges de participació mínima.“Si hi participa un 15% del cens, el referèndum s'ha perdut”, es va limitar a dir Puigdemont, que va recórrer a la convenció de Venècia per dir que no s'ha de fixar cap mínim de participació per no incentivar els del no a abstenir-se.
En tot cas, el president viatjarà a Madrid el dia 10 d'octubre per detallar en una conferència el full de ruta català. Ahir a la tarda va coincidir a Porto amb el seu homòleg espanyol en funcions, Mariano Rajoy, en el marc de la inauguració d'una exposició sobre el pintor Joan Miró, però només es van saludar “cordialment”.
Puigdemont no va parlar amb Rajoy, però ja sabia què pensa l'executiu espanyol de la seva oferta, pel no de Sáenz de Santamaría i pel nou estirabot del ministre d'Afers Estrangers en funcions, José Manuel García-Margallo, que considera que l'Estat està “en una situació d'autèntica emergència nacional” pels plans del govern i del Parlament de convocar tant sí com no una consulta vinculant el 2017. Segons García-Margallo, es tracta del “desafiament més gran a la unitat de la nació espanyola” des de l'octubre del 1934.
“Margallo no hauria de banalitzar qüestions com la Guerra Civil, el desafiament més gran de la història d'Espanya”, va rebatre Puigdemont.
