Quan ja semblava impossible, Artur Mas es va avenir a tirar la tovallola. Una decisió imposada per l'única lògica que compta en política: salvar el poder i, si pot ser, l'honor. Anar al març suposava no només l'enterrament del procés separatista, sinó també de CDC i del mateix Mas. Però sense honors. Encara que el president sortint ho hagi explicat com una decisió personal, s'hi va resistir fins al límit. La seva vanitat, que va quedar al descobert en la compareixença de dissabte, l'hi dificultava. Han hagut de ser moltes les pressions dins del seu partit perquè finalment fes el pas. El procés s'ha convertit en un modus vivendi per a un important conglomerat polític, intel·lectual i mediàtic i la perspectiva d'anar al març suposava el seu ocàs. Mas tenia igualment perduda la presidència en les eleccions i ha optat per salvar el seu honor sense renunciar un dia a tornar com Churchill o De Gaulle. Es va acomiadar amb una duríssima reprimenda a la CUP, i va aconseguir la liquidació política dels anticapitalistes. Un episodi inaudit sobre el qual sobrevolen molts interrogants. També amb una velada amenaça als seus adversaris: «A partir d'ara em coneixeran millor». La seva confessió que «hem corregit el que les urnes no ens van donar» inquieta enormement.
Anar al març hauria obert la guerra entre els partits separatistes, que ja s'entreveia després de la doble negativa d'ERC a entrar al Govern en funcions i a reeditar la coalició JxSí. Per als convergents la disjuntiva no era Mas o març, sinó entre un impossible, salvar la seva presidència, o optar per refundar el partit des de la Generalitat. Anar al març suposava arriscar-se a perdre el poder autonòmic, segurament servint-lo en safata a la formació d'Ada Colau i Podem, o compartir-lo amb ERC des d'una posició subordinada, amb Oriol Junqueras de president.
Puigdemont, immolable
L'elecció de Carles Puigdemont subratlla l'aposta partidista. El nom de l'alcalde de Girona mai havia estat abans a sobre de la taula. El seu perfil ideològic el fa apte per a la immolació. Presideix l'Associació de Municipis per la Independència, una entitat privada integrada per administracions públiques que persegueix l'apropiació de les institucions per posar-les al servei del secessionisme. L'AMI és una anomalia democràtica. No només és contrària als principis constitucionals bàsics, sinó que defensa en els seus estatuts una ideologia supremacista. Puigdemont ha confirmat que pensa implementar el mandat de la resolució rupturista del 9-N, anul·lada pel TC. El problema és que tot això, si es porta a terme, només pot acabar en la inhabilitació del Govern i en la intervenció de la Generalitat per part de l'Estat. D'entrada, l'esperpent dels últims mesos serà reparat ressuscitant el procés i donant la sensació que es governa. Ara els esforços es posaran en l'anomenada fase constituent, amb l'objectiu de cohesionar el bloc separatista. S'haurà de veure si, a l'hora de la veritat, el nou president és capaç de saltar sobre l'abisme sense caure
.
