POLÍTICA
BARCELONA - 2 gener 2018 2.00 h

El vot exterior manté la fidelitat al republicanisme

 Els grups independentistes cauen 10 punts però reben el 54% dels vots, pel 37% dels unionistes, que n’augmenten 13

 La participació es dispara del 7% al 12%, però el sistema fa perdre 12.000 vots

Ò. PALAU - BARCELONA

Tot i que minso en xifres absolutes, i més encara des que es va complicar el mètode per exercir-lo, el vot exterior ha estat tradicionalment un feu de suports a les opcions més catalanistes, independentistes els últims anys. I el 21-D no n’ha estat una excepció, ja que els partits republicans han tornat a guanyar amb claredat, més que a la Catalunya interior, ja que fins i tot han superat la majoria absoluta dels sufragis, acostant-se als 15.000 i al 54%. L’independentisme, de fet, va créixer en més de 5.200 vots a l’exterior respecte al 27-S del 2015, però la gran crescuda de les forces unionistes, de més de 6.500 vots, ha fet que en termes relatius baixés més de 10 punts respecte de llavors, quan es va quedar a prop dels dos terços (64,12%). Entre els catalans que viuen a fora, JxCat ha estat la força més votada, seguida a cinc punts d’ERC. La CUP, per la seva banda, manté una xifra similar de vots, però el percentatge cau a la meitat pel gran augment de participació.

Cs, força guanyadora a la Catalunya interior, s’ha de conformar amb la tercera posició entre els expatriats tot i el seu gran auge, ja que quadruplica les xifres respecte al 27-S. L’unionisme en el seu conjunt es dispara fins als prop de 10.000 vots i 37% de suports, gràcies també en part al destacable auge del PSC, major en proporció que a la Catalunya interior, ja que gairebé triplica resultats. Fins i tot el PP creix en xifres absolutes –de fet, aquest vot va ser clau per mantenir l’escó a Tarragona–, si bé baixa en les relatives.

Pel que fa al bloc dels indecisos –bàsicament els comuns, que gairebé doblen el nombre de vots si bé no varien en percentatge–, supera els 2.500 sufragis i es queda amb un pes relatiu del 9,4%, que baixa tres punts respecte de fa dos anys bàsicament per la desaparició d’Unió.

Un 31% no pot votar

En total, més de 27.000 catalans que viuen a fora –gairebé el doble que el 27-S, que suposa un 12% dels censats– van poder exercir el dret a vot, una xifra que suposa un notable increment respecte al 7,5% de fa dos anys, i que és rècord des que funciona el sistema de vot pregat, molt criticat per la comunitat exterior perquè obliga a un tràmit extra per demanar abans la tramesa de les paperetes a casa per poder votar, fet que ha fet caure els percentatges de participació perquè desincentiva l’exercici del dret. El desincentiva, i en permet calcular fàcilment les persones que es queden sense votar tot i voler fer-ho. En aquest cas, van demanar que els enviessin les paperetes a casa 39.521 catalans, però d’aquests, 12.290 vots no van arribar, com a mínim a temps per poder ser comptabilitzats, ja fos per les disfuncions del servei de correus estatal o dels respectius països. És a dir, un de cada tres expatriats que va demanar votar (31%) al final se’n va quedar amb les ganes.

LES DADES

14.647
vots
van sumar les tres candidatures independentistes (un 53,90%) a l’exterior; el 27-S van ser 9.420 (64,12%)
9.961
vots
van rebre les llistes unionistes (un 36,66%), pel 23,14% del 27-S del 2015; llavors van tenir 3.398 vots
2.565
vots
van rebre les opcions sense una posició definida sobre la república (9,44%), pels 1.860 del 2015 (un 12,66%)

Rècord absolut de participació, que creix 4 punts

Semblava que el 75% de participació del 27-S havia batut tots els rècords en unes eleccions catalanes, però el 21-D l’ha superat. En xifres absolutes de votants, arrabassa el lideratge a qualsevol convocatòria en la història de Catalunya, amb gairebé 4,4 milions. I en xifres relatives se situa finalment en el 79,04%, quatre punts més que el 27-S però gairebé tres menys que el que es va calcular la nit electoral, a causa precisament de les baixes xifres de mobilització –malgrat tot– entre els censats com a catalans a l’exterior. En tot cas, el percentatge sobrepassa els de les eleccions estatals del 1993, el 1996 i el 2004, i se situa darrere només de les històriques del 1982 i el 1977.