Gràcies, Pedro Sánchez

Gràcies, Pedro Sánchez, per les grans propostes, originals, trencadores, espaterrants, innovadores, renovadores, singulars, extraordinàries i reformadores que ens vas oferir ahir en el debat de la teva no-investidura. Que bé que anirem a partir d'ara si et fem cas, si aconsegueixes ser president del govern. Quina gran solució, aquesta que vas proposar ahir de recuperar el document que Mas va portar a Rajoy amb aquells famosos 23 punts que havíem de desencallar. Gràcies, Pedro Sánchez, per tornar-nos a transportar a la pantalla del juliol del 2014. Quin avenç! I quina gran proposta, aquesta de reactivar les comissions bilaterals amb Catalunya. Insisteixo, innovador! I quina emoció quan vas dir allò que “no és acceptable que dos governs democràtics convisquin tants anys donant-se l'esquena” o allò de “no neguem que hi hagi raons per al desacord”. Una mica més i em cau la llagrimeta quan vas parlar de la “necessitat de recuperar el diàleg” i allò que “el que desitgem és mirar cap al futur i fer-ho amb esperança”. Quina alegria quan vas dir allò que “els socialistes estimem i respectem la societat catalana, la seva cultura, la seva llengua i les seves singularitats”. I quines reformes, les de la Constitució! Finançament suficient per a la llei de dependència (d'una llei que va ser ZP qui la va aprovar sense finançament!), derogació de la reforma local, paralització de la Lomqe. Caram, Sánchez; ara sí que Catalunya trobarà definitivament el seu encaix. Ni el clàssic aquell de convertir el Senat en una veritable cambra de representació territorial, no et vas deixar. Quin compendi de novetats. Ara sí que, compromès com vas dir que estaves “amb la defensa de la Constitució i de la llei”, i sabent que entens “que Catalunya forma part d'Espanya”, ja es veu, insisteixo, que el teu sí que va ser el discurs del canvi. Un gran canvi. Grans propostes. Innovadores. Singulars. Extraordinàries. Trencadores. Engrescadores. Quina emoció, el discurs de la no-investidura. Gràcies, Pedro, per aquesta gran aportació. Ara sí que ho veig clar, que ens en sortirem. Ànim.