La democràcia representativa

En situacions complexes i confuses és interessant sortir de les qüestions personals i partidàries per fer un balanç
de la situació. La confrontació entre Cata­lunya i l’ Estat es desenvolupa en àmbits de gran tensió política i judicial, sense tranquil·litat i amb passions desbo­r­dades.

La política no es troba a gust als tribunals i la justícia tampoc no està còmoda en els espais propis de la política. Penso que són vàlides les reflexions de Madame de Staël escrites fa dos segles quan parlava de l’agitació dels esperits que van donar lloc a la revolució glo­riosa del 1688 a Anglaterra i la de França el 1789. L’una i l’altra pertanyen a la tercera etapa de l’ordre social que és l’establiment del govern representatiu, “cap al qual està avançant l’esperit humà a tot arreu”.

Hem parlat tant de democràcia que l’estem desfigurant sense tenir en compte que el debat i la discussió, les discrepàncies i els acords, en formen part essencial i votar és només un aspecte del quadre molt més ampli de
la convivència cívica, la llibertat i el progrés.

La justícia és protagonista. El diputat Francesc Homs és jutjat pel Tribunal Suprem amb l’acusació de desobediència i prevaricació per haver impulsat la consulta participativa del 9-N, que va ser declarada inconstitucional pel TC. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ho van ser el dia 6 de febrer al TSJC per la mateixa causa. En els dos casos amb acompanyament institucional pels carrers fins a les portes mateix dels tribunals. És un símptoma in­quietant veure representants d’un poder de l’ Estat marxant en manifestació contra o cap
a un altre poder també de l’ Estat. No ­recordo haver-ho vist enlloc més.

El començament del judici de Fèlix Millet i el cas Palau és un cas penal amb ramificacions polítiques si es proven les desviacions de fons irregulars cap a la fundació de CDC que estava presidida aleshores per Artur Mas. Gairebé vuit anys ha durat la instrucció.

Mentre aquest torcebraç entre el Tribunal Constitucional i les institu­cions polítiques catalanes segueix el seu curs amb nous judicis en llista d’espera, els diputats de Junts pel Sí i la CUP han anunciat una reforma del reglament del Parlament que permetria votar la llei de la transitorietat jurídica que instauraria la república catalana en un sol dia, sense debat i sense garanties, que aniria en contra de la Constitució i de l’Estatut i no fent cas de l’oposició ni del dictamen previ del Consell de Garanties Estatutàries.

Artur Mas va dir al començament del procés que calia enganyar l’ Estat. També va parlar d’astúcia. Si se segueix endavant amb aquesta llei urgent, amb presses i sense debat, no només s’haurà enganyat l’ Estat sinó que també molts catalans se sentirien burlats en dirimir-se una qüestió com l’aprovació d’una nova república catalana sense les garanties jurídiques i per la via d’urgència. I sense saber si la comunitat internacional ho acceptaria.