El manifest d'un grup de lingüistes -Koiné- exigint que el català sigui l'única llengua oficial en una hipotètica república independent té el perill d'engegar en orris molts anys de feina tant del catalanisme com de l'independentisme. No només per la seva proposta d'imposar una llengua en un estat -que és una idea pròpia del segle XVIII i no del segle XXI-, sinó pel relat alternatiu que planteja de la història de Catalunya des del 1714 fins avui i del paper de la llengua en aquest esdevenir històric. Els seus arguments no han format part mai del catalanisme hegemònic i molts pensàvem que tampoc formaven part ara de l'independentisme que també pretén ser-ho. Els autors d'aquest manifest tornen al paradigma etnicista i colonial: Catalunya no existiria si no tingués una llengua pròpia i ha sigut “dominada” no només per l'Estat sinó també per la meitat dels seus habitants. Van ser aquesta mena de plantejaments els que van fer durant segles de l'independentisme un moviment residual, no només al país sinó principalment dins del catalanisme. Per diversos motius. En primer lloc, el catalanisme sempre ha considerat que el problema polític el tenien els habitants de Catalunya amb l'Estat, ni entre ells ni amb els habitants de la resta d'Espanya. Així ho van veure els regionalistes de dretes i els federalistes d'esquerres. En segon lloc, el catalanisme va sobreviure al franquisme gràcies a un lema sorgit de les entranyes del PSUC: “Dues llengües, un sol poble”. I en tercer lloc, l'adscripció a la catalanitat mai s'ha basat en l'assimilació lingüística: és català -ha dit el catalanisme- qui viu i treballa a Catalunya i vol ser-ho. La desvinculació entre llengua i ciutadania no és doncs una mera tàctica de l'independentisme per créixer, sinó que forma part del nucli dur del catalanisme. Aquest manifest serà utilitzat amb raó pels que sempre han defensat que el catalanisme o l'independentisme eren un nacionalisme totalitari amb pell de xai. Els nervis gremials han traït tot un moviment cívic. Els seus líders, si encara existeixen, se la juguen en aquest envit: o l'aturen o l'independentisme tornarà a ser residual com quan el dirigien alguns dels firmants |
|
|
