Il·lustrada fiscal La Vanguardia en català | 02/05/2015 - 00:00h  Pilar Rahola Apareix la paraula "Il·lustració" en boca d'un càrrec públic i alguns bavegem de plaer. Quina insigne novetat en un Estat que secularment ha perseguit els seus Jovellanos! Si, a més, aquesta paraula surt d'una fiscal general, i afegeix una cita de Pitàgores, els ullets ens fan pampallugues. I tot això ho esmenta un càrrec públic ficat a dit per un govern que ha fet del menyspreu a la cultura i a les llengües un segell d'identitat, cosa que és un mèrit afegit. De manera que la il·lustríssima senyora Consuelo Madrigal, fiscal general i responsable de talerudició, ens ha caigut simpàticade cop i volta, ni que sigui perquè ha llegit Pitàgores. Tot i que, va de veritat això de la Il·lustració?, i ho pregunto no fos cas que, amb tanta cita grega, la fiscal fes la sueca. Parla la senyora Consuelo del procés català i recorda l'insigne filòsof, imagino que pel seu famós diàleg entre la llibertat i la llei: "Em destorbes", li hauria dit la llibertat; "Jo et guardo", hauria respost la llei". I així, de la petició de llibertat, democràcia, dret a decidir i etcètera del poble català, la llei espanyola en seria la seva guardiana. Encara que, en el cas que ens ocupa, la llei és la guardiana de la llibertat, o és la seva carcellera? No oblidem que, posats a citar Pitàgores, també se li atribueix allò que la veritable desgràcia de les injustícies és cometre-les. I quan la llei xoca de ple amb la justícia i la llibertat d'elecció,ja no és una custòdia del dret sinó la seva segrestadora. Anem amb compte, doncs, amb les grans paraules utilitzades per vendre idees estretes. El que està passant a Espanya respecte a Catalunya topa de cara amb la Il·lustració, tant que és el seu revers més fosc. No és il·lustrat menysprear la voluntat majoritària d'un poble, expressat en les seves eleccions i el seu Parlament. No és il·lustrat negar el dret a decidir d'una nació amb segles d'història. No és il·lustrat menysprear el seu dret a decidir. No és il·lustrat imputar judicialment un president i un govern per voler posar les urnes per tal que s'expressi la ciutadania. No és il·lustrat menysprear, menystenir, atacar patrimonis lingüístics mil·lenaris. No és il·lustrat amagar-se darrere de la llei, per negar l'acció política. No és il·lustrat no saber negociar, pactar, entendre's, consensuar, perquè resulta més còmode exercir el poder autàrquic. Estimada senyora Consuelo, la Il·lustració és un primer ministre britànic canviant la llei perquè respecta el poble escocès i li permet votar. La Il·lustració és un Tribunal Constitucional canadenc exigint que es canviï la llei perquè respecta el poble quebequès i ha de poder votar. Això d'Espanya s'acosta més a un altre referent històric, més pervers, i que també acaba en -ció. En homenatge a la Il·lustra-ció, la deixo amb Montesquieu: "Nohi ha pitjor tirania que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis i sota el calorde la justícia". |
|
|