DUES MIRADES 
Puc entendre que el Govern espanyol recorri la declaració independentista del Parlament de Catalunya i la comissió d'estudi del procés constituent. Puc entendre, també, que el Govern espanyol vagi contra la creació de la conselleria d'Afers Exteriors. Confesso que fins i tot m'hauria estranyat el contrari. Ja em costa més d'entendre el recurs contra la prohibició del fracking o contra la llei d'igualtat efectiva entre homes i dones. És molt difícil d'empassar-se que el famós decret-llei de pobresa energètica, que també ha anat al Constitucional, atemptés contra la unitat d'Espanya, però el recurs més recent, contra la llei 24/2015, la d'emergència habitacional, l'antidesnonaments, és l'exemple més clar del cinisme i la mala fe política del PP. La força de l'imperi de la llei imposa, segons Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro, una resposta estrictament tècnica. Per salvar l'equiparació de drets dels espanyols. Perquè tots siguin més pobres i perquè estiguin més indefensos, en lloc de pensar que podria ser que la llei catalana -en defensa del dret a l'habitatge i de la dignitat de les persones contra els abusos- aplicada (és un dir) a tot Espanya, fos simplement beneficiosa per a molta gent en situació de precarietat. Abans el funcionari estricte, i, en última instància, ideològic (aquesta és la trampa: fer veure que la decisió és obligació), que no pas el gestor preocupat pel benestar dels ciutadans |
|
|