Així no, Pedro; així tampoc, Pablo

La memòria de Pedro Sánchez és fugissera. “No pactaré amb els populismes”, proclamava setmanes abans del 24-M. Però ara que té a l'abast governar a un bon grapat d'institucions només té feina a empassar-se les seves paraules i quadrar les agendes per trobar-se amb Pablo Iglesias i amb Albert Rivera. I aquesta setmana es presenta cabdal per començar a dissenyar una estratègia que ha de servir per desallotjar el PP d'allà on sigui possible, ja que el dia 13 ha d'estar tot força lligat amb vista a la constitució dels ajuntaments. Però no tot són flors i violes a Ferraz ja que mentre el secretari general enceta una nova etapa en la qual ningú li discuteix el lideratge –ahir s'obria el procés de primàries i de ben segur que ell serà l'únic candidat a La Moncloa– i, al damunt, ha aconseguit disfressar la derrota socialista i convertir-se en un dels actors principals de l'escenari postelectoral, Susana Díaz insisteix a marcar distàncies amb la direcció estatal i ahir ja suggeria el que, de fet, va anunciar que no volia: un front anti-PP que els faci perdre l'oremus. Tant és així que la seva cúpula deixava caure que els de Mariano Rajoy governin a Cadis per no haver de donar suport a Podem. “Pablo, a Andalusia, així tampoc”, replicava ahir el nucli dur de Díaz a Iglesias després que aquest el dia anterior hagués etzibat: “Així no, Pedro; així no, Susana”, davant la possibilitat que en aquest territori se'ls barri el pas.

En tot cas, l'aspirant a presidir la Junta –en funcions des del 22 de març– tampoc no pot tibar gaire la corda amb Podem si no vol veure's obligada a repetir les eleccions. L'altra possibilitat és que tingui tancat un acord amb el PP, i no sembla que hagi de ser el cas. Així que l'estirabot d'ahir amb Cadis i els avisos de Díaz a Iglesias s'interpreten en clau interna: demostrar a Sánchez que li farà la punyeta, mentre pugui.

En tot cas, digui el que digui Díaz, el PSOE i Podem estan condemnats a entendre's i l'intercanvi de missatges entre els dos líders és simple tacticisme. De moment, Iglesias ahir devia respirar després de conèixer la imputació de Tania Sánchez per un cas de corrupció a l'Ajuntament de Rivas Vaciamadrid. Si més no, deu estar tranquil pel fet que finalment la seva excompanya hagués fet un pas enrere el 24-M i no hagués intentat presentar-se en la candidatura impulsada per Podem. I amb una situació judicial compromesa, l'exdirigent d'IU ho té molt difícil per intentar provar sort en les estatals.

Mentrestant, al PP intenten reconstruir el puzle en què s'ha convertit el partit des que va iniciar-se la cursa per veure qui s'acomiadava més ràpid del seu càrrec i per veure quina de les peces principals desapareixia la primera. El sector crític, veient les dificultats que caigués Rajoy, va donar per fet que en qualsevol moment es faria pública la renúncia de María Dolores de Cospedal. Però el portaveu popular, Carlos Floriano, garantia ahir la seva continuïtat al capdavant del partit. “No tinc cap mena de dubte que seguirà com a secretària general”, sentenciava, mentre limitava els canvis que havia suggerit el president del PP a qüestions de comunicació. A Floriano, si més no, una vegada més li va tocar donar la cara i no va saber trobar un pretext de per què Cospedal s'amaga de la premsa. Això sí, va preferir no mullar-se pel que fa a eventuals canvis que es podrien fer a l'executiu espanyol i, sobretot, no va voler revelar l'agenda de contactes que té previst impulsar Rajoy amb Sánchez i Rivera per intentar salvar algun govern.