Doncs votem

 02/06/2016 01:57 | Actualizado a 02/06/2016 02:21

Jo entenc que hi hagi molta gent convençuda que això de Catalunya té solució fàcil: no ens posem d’acord? Doncs votem. Independència sí o no? Es compten els sís i els nos i qui tingui la meitat més un guanya. No m’estranya que aquesta proposta, el referèndum, sorgeixi una vegada i una altra. Sembla tan senzilla. Quin és el problema?

El problema, per començar, és que un referèndum d’aquestes característiques (a diferència dels que serveixen per ratificar acords) divideix la població en dues meitats amargament enfrontades. O uns se sentiran privats del seu gran somni èpic, o els altres arrossegats a un suïcidi col·lectiu. Guanyi qui guanyi es perdonaran alguna vegada?

Segona dificultat: les condicions. El diable, ja se sap, està en els detalls. Quan no hi ha matisos, complexitat ni pactes possibles, sinó blanc o negre, amb conseqüències radicalment diferents, què pa­ssaria si, com és probable, un grapat de vots dirimís el resultat? Ho acceptarien els perdedors? Es resoldria per sempre la disputa? O s’enverinaria, ens passaríem anys discutint, no ja de llengua, història, finançament, futur..., sinó del quòrum, l’edat per votar i la redacció de la pregunta?

Tercera, i importantíssima: el resultat seria reversible? Com es pot justificar que una decisió que es va prendre votant no es pugui modificar votant una altra vegada? O és que seria reversible si és que no, però irrever­sible si és que sí; i en tal cas, com es pot justificar aquesta disparitat?

Quarta, i no segueixo: molta gent no vol ni un sí ni un no, sinó altres coses. Ho reconeix fins i tot Carles Puigdemont, que acaba de proposar un referèndum que reculli una tercera ­opció, federalista. Però això continua deixant fora gran part de l’electorat (els que volem que es parli d’altres coses, no del fet territorial, que ens sembla una cortina de fum) i, a més a més, obre un problema nou: fe­derar-nos implica, per definició, d’altres; com ho podem decidir sense consul­tar-los...?

No, no és estrany que la solució del referèndum aparegui una vegada i una altra… i una vegada i una altra sigui rebutjada, ­disputada, retocada. Perquè sembla simple, però els problemes que planteja són­
in­finits.

Llavors?... Llavors, naturalment, votem. Però no entre dues opcions ni tres, sinó ­entre moltes; no només sobre la qüestió territo­rial, sinó sobre tot plegat, i podent ­ratificar o canviar el mapa polític d’aquí quatre anys. És a dir: eleccions.