DIJOUS, 2 DE JULIOL DEL 2015 El motor del procés sobiranista català és la gent corrent. Les classes populars d'una societat internament diversa. I aquest moviment ampli i plural s'ha articulat a partir d'organismes transversals i unitaris; les anomenades entitats sobiranistes. Ara bé, perquè la colossal acció cívica d'aquestes entitats tingui traducció institucional cal que els partits polítics sobiranistes treballin per metabolitzar políticament la voluntat transformadora dels moviments socials. Aquesta divisió de feines amb l'horitzó del 27-S és la que va consagrar el pacte del 14 de gener. On som ¿però? El president Mas ens té acostumats a les metàfores nàutiques. Proposo la següent metàfora, mig bíblica i mig marina. La barca de l'independentisme la mou el motor d'una societat civil organitzada amb l'objectiu de fer possible que tres equips de pescadors aconsegueixin la màxima captura de peix possible. De fet, els tres equips són especialistes en sistemes de pesca diferents: l'arrossegament, l'encerclament i la pesca de palangre. Cada tècnica té costos ecològics desiguals i fa possible un tipus de captura també diferent. De manera que l'èxit de l'operació requereix respectar escrupolosament una regla d'or: com que els tres equips apliquen tècniques de pesca diferents, però comparteixen objectiu, cal treballar de forma coordinada i sense interferències innecessàries... Fins aquí tot bé. Però quan només cal enllestir els darrers preparatius abans de sortir a la mar, el cap de colla de l'equip més nombrós diu que, ben mirat, el millor seria que la barca només treballi per a un equip, el que treballa amb el sistema d'arrossegament. Ves per on, el seu equip. Sorprenent i discutible... I encara que tingués alguna raó, el moment i les formes escollides l'hi neguen. |
|
|
