La història és repeteix. En el moment àlgid de l'anomenat pla Ibarretxe, José María Aznar, amb nocturnitat i traïdoria, va colar una esmena a la llei d'arbitratge per poder castigar amb pena de presó l'intent del lehendakari de sotmetre el seu projecte a consulta. El 2005, el seu successor, José Luis Rodríguez Zapatero, anul·laria la mesura coercitiva en considerar-la un “despropòsit”. Una dècada més tard, i després que Mariano Rajoy se les hagi sentit de tots colors per part dels sectors més ultraconservadors del PP que l'acusen de ser massa “tou” amb Artur Mas, ha decidit donar el seu propi cop d'efecte amb una acció ràpida però de gran envergadura: la reforma del Tribunal Constitucional per dotar la institució de capacitat sancionadora. El PP vol garantir-se que qualsevol moviment del front sobiranista posterior al 27-S no quedi impune i, sobretot, que el seu cap visible –el president– quedi fora de joc plantejant la possibilitat de suspendre'l de les seves funcions. La intenció és tenir enllestida la reforma abans que s'acabi la legislatura espanyola. De fet, l'assumpte es tramitarà sense dirigir-se a cap òrgan consultiu i en una única lectura. El ple d'aprovació al Congrés se celebrarà dos dies després de les eleccions catalanes.
A partir d'aquesta modificació exprés –que ahir va rebre la crítica de la Generalitat i de tots els partits polítics catalans i espanyols– el TC podrà multar amb una quantitat de fins a 30.000 euros o expulsar de la política els que no compleixin les seves resolucions, promoure les iniciatives que calguin sense ni tan sols escoltar els afectats i fins i tot demanar auxili al govern espanyol per garantir-ne l'execució. Tot plegat sense renunciar a la via penal. D'aquesta manera, el PP s'intenta treure l'espina de la imatge de milers de persones votant el 9-N tot i que el TC havia negat la possibilitat de celebrar la consulta; una situació que va generar força tensió dins les files del PP, donat que s'acusava el president espanyol de no haver sabut donar un cop damunt la taula per impedir-ho. Tant és així que en aquell moment va forçar la presentació d'una querella per intentar inhabilitar Mas i part del seu govern, enmig de la divisió de la judicatura. L'assumpte, però, continua encallat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Rajoy, doncs, ha volgut abandonar la seva imatge d'immobilisme i passa a l'acció amb un doble objectiu electoral: intensificar l'amenaça davant el 27-S i promocionar el seu candidat a la Generalitat, Xavier García Albiol. Al cap i a la fi, el dirigent del PP català ahir va poder actuar de mestre de cerimònies en el moment que el grup parlamentari al Congrés presentava la iniciativa. “S'ha acabat la broma”, emfasitzava García Albiol al costat del portaveu, Rafael Hernando. Aquesta mesura és “la manera més clara de demostrar” que, davant una eventual declaració d'independència, “no se sortiran amb la seva”, hi afegia el candidat.
Paral·lelament, amb aquesta reforma el PP podrà presumir de ser l'únic garant de fermesa davant l'independentisme. I és que després de la sintonia mostrada darrerament entre el govern espanyol i el PSOE arran de la carta de Felipe González publicada a El País, l'executiu espanyol ha volgut tornar a marcar distàncies amb la resta de forces espanyoles amb vista no només als comicis catalans, sinó també a la convocatòria de les eleccions generals. És per això que ahir el PP desafiava la resta de partits polítics –sobretot el PSOE i Unió– a donar suport a una reforma “històrica”, conscients que exhibiran una solitud planificada en la seva pretensió de capgirar el funcionament del TC.
Així doncs, a partir de l'anunci l'oposició va clamar contra la mesura amb l'argument que és una “barrabassada” jurídica i una utilització “partidista” de les institucions. El PSOE va proclamar que s'oposarà frontalment a aquesta “barbaritat”, que considera una “sobreactuació electoral”, mentre que des de Podem es considerava una “amenaça” que només serveix per atiar “el foc”. No va trobar comprensió ni en Ciutadans ni en UPyD, donat que aquestes formacions acusaven Rajoy de parapetar-se en el TC perquè ell es veu incapaç d'usar els mecanismes que ara ja té al seu abast per fer complir la llei a Mas.
Des de Catalunya, la vicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté, va criticar l'electoralisme de la mesura tot recordant que Rajoy és el primer a no complir les sentències del TC, mentre que des d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida precisava que “és poc intel·ligent pensar que una multa pot resoldre el que està passant”.
