Un camí

Edició impresa Política | 02/10/2014 - 00:00h
Joaquim Coello i Brufau




Un camí
L'alternativa més viable és el canvi de la pregunta, que no sigui il·legal, per poder celebrar la consulta
La qüestió catalana

Es cert que en les presents circumstàncies de conflicte d'interessos i intencions entre la Generalitat de Catalunya i el Govern central les estratègies de les parts no s'expliciten. És útil, però, que l'opinió de la ciutadania es faci present en qüestions que a tots afecten; el contrast d'opinions, el debat i la lliure elecció entre opcions contraposades és la màxima virtut de la democràcia.

La possibilitat de votar el 9-N és important: hi ha a Catalunya una majoritària voluntat ciutadana de fer-ho. Aclarit que no és aquest un referèndum vinculant, sinó una consulta, semblaria que la dificultat més gran que la podria fer anticonstitucional no és la llei de Consultes que l'empara, sinó la pregunta, que en la segona qüestió interroga al votant directament sobre la seva adhesió o rebuig a la independència de Catalunya.

La llei de Consultes està prevista a l'Estatut i no hi ha res d'il·legal a preguntar a la ciutadania sobre qüestions d'ordre social o administratiu tals com els horaris comercials, la velocitat màxima dels vehicles, etc. S'hauria de concloure que la dificultat es deriva directament de la naturalesa de la pregunta.

Fer aquesta consulta afecta la credibilitat del Govern de la Generalitat pel compromís que públicament hi ha pres. Si no se celebra, hi ha complementàriament un risc per l'estabilitat d'aquest Govern si ERC li retira, com ha insinuat públicament, el seu suport i hi ha la certesa d'un gran desencís de la ciutadania de conseqüències imprevisibles.

El Govern central, en ús de les seves prerrogatives, ha portat la consulta al Tribunal Constitucional i aquest ha paralitzat cautelarment el procés per un període màxim de cinc mesos fins que hi hagi sentència ferma. Arribats a aquest punt, hi ha tres alternatives: el canvi de la pregunta per fer possible la consulta, eleccions autonòmiques plebiscitàries o saltar per damunt de la legalitat i posar les urnes al carrer.

La tercera alternativa és inacceptable, perquè trenca l'Estat de dret. La Generalitat com a govern democràtic elegit dins de la legalitat no ho pot fer. És dubtós, d'altra banda, que els estats membres de la UE ho entenguin i menys que ho acceptin, i és probable que en aquestes circumstàncies d'inseguretat una part important de la ciutadania no voti. Això faria perdre al procés una part substancial de la seva credibilitat. Alguns han argumentat que hi ha recurs a la desobediència civil i s'ha esmentat el cas de la població negra d'Alabama a l'inici dels seixanta contra les lleis de segregació racial. La desobediència civil per ser políticament efectiva ha de ser massiva i en part anònima. No complir la llei de manera individualitzada, i el president de la Generalitat ho faria si convoqués la consulta contra la decisió del Tribunal Constitucional, és cometre un delicte que és fàcilment perseguible i condemnable als tribunals.

La segona alternativa té nombrosos inconvenients, el més important dels quals és la pèrdua del lideratge i la presència en el procés del president Mas si, com és previsible, ERC supera CiU a les eleccions. No la volen la majoria de partits, tret de Ciutadans, que guanyaria vots del PP, perquè probablement tots perdrien representació parlamentària, i en el cas d'ERC, convertida en la primera força política al Parlament, perquè hauria de governar i no és aquesta ara la seva prioritat. L'únic plantejament que faria viable aquesta alternativa seria una coalició amb llistes úniques d'ERC i CiU i altres partits sobiranistes, però això és improbable, atesos els interessos dels partits polítics. Aquests rarament anteposen interessos generals a partidaris malgrat que en ocasions això els pugui portar fins a la seva desaparició com històricament s'ha demostrat.

Per tant, l'alternativa més viable és el canvi de la pregunta per poder celebrar la consulta. Una pregunta que demani a la ciutadania que es pronunciï sobre si vol que el Parlament de Catalunya iniciï un procés per modificar, sense limitació, la relació Catalunya-Espanya, no és il·legal i resulta legítima segons el mateix Tribunal Constitucional. Els independentistes poden sentir-s'hi identificats perquè explícitament no exclou la independència i la majoria de partits, exclosos Ciutadans i PP, que volen perpetuar la situació actual, poden donar-hi suport. Això permetria mantenir la consulta i ajornar la confrontació amb el Govern central. El conflicte entre Catalunya i Espanya ha de concloure en negociació, les parts han de buscar el moment més favorable per fer-ho i ara no sembla que es donin les circumstàncies. Serà un procés llarg.

Si es fes la consulta amb aquesta pregunta hi ha poc dubte que el ciutadans de Catalunya sabrien què els estan preguntant. Podria ser, doncs, una solució si s'expliquen les raons i les alternatives, totes pitjors. Hi ha vegades que importa tant el destí com el camí.