I si l'estratègia és indignar-nos al màxim per fer créixer la radicalització catalana?

La Vanguardia en català | 02/10/2014 - 00:00h


Pilar Rahola


Malgrat que gent amb bones intencions i sobrecàrrega de seny demana, suplica i exigeix que l'Estat faci algun gest de comprensió per pal·liar el profund malestar i insatisfacció catalans, després de tants greuges sumats, el resultat és a la inversa. No només no eviten el brou ranci, sinó que ens en donen dues tasses. És a dir, que la reacció espanyola al repte català no cavalca en el sentit de més comprensió, tacte, empatia, voluntat de diàleg, etcètera, sinó que mena el cavall desbocat de més menyspreu, greuge i càstig. No deixa de clamar al cel que el mateix dia que el Constitucional fa el seu peculiar homenatge a la independència de poders, i es reuneix amb celeritat supersònica per suspendre la llei de Consultes catalana, aquell mateix dia se sàpiga la brutal descompensació que patirà Catalunya en inversions de l'Estat, el pressupost més baix des de fa 17 anys. I mentre la marea catalana començava a augurar grans tempestes, els Wert iniciaven el seu camí d'ideologització, perseguint el català, menyspreant les nostres lleis i fent referència a croades nacionals. És com si volguessin fer-nos enfadar encara més, i d'aquí ve que alguns diguin que els del PP i socis de la cosa no entenen res del que passa a Catalunya.

Però, i si és a l'inrevés? I si ho entenen tot perfectament i per això actuen com ho fan? És a dir, i si l'estratègia és precisament aquesta, la d'indignar al màxim per aconseguir que es radicalitzi més el procés català? Allò del com pitjor millor, que tan bé funciona en els extrems de les ideologies. La veritat és que l'Estat no para de prendre decisions que fan pudor de càstig i gust de provocació. I ofegant totes les opcions per canalitzar el malestar català i, sobretot, la massiva petició de vot, busca tres efectes intencionadament demolidors: primer, radicalitzar el procés, sabedor que la imatge civilitzada, ordenada i pacífica del moviment catalanista deixa el seu permanent no a tot en molt mala posició. El que va dir algú de per allà, que el problema era el somriure i la corbata. El segon efecte, el de trencar la unitat de l'heterodoxa família de la consulta, estressant les costures perquè aflorin les diferències. És evident que, davant una situació radicalitzada, no responen de la mateixa manera els de la CUP o IC que els de CDC. I també és evident que la peça més important que es vol endur l'Estat és la de la unitat.

Quan la trenquin, hauran guanyat moltes posicions contra el procés. I, finalment, la provocació busca que el procés salti del Parlament al carrer, que els marges de la política s'afebleixin i que només quedi l'activisme, convençuts que, si es radicalitza l'asfalt, arribarà el caos i podran justificar la intervenció policial. Aquesta sembla l'estratègia, perquè és impensable creure que tot plegat sigui pura improvisació. I si aquesta és l'estratègia, ja sabem el que cal fer: no caure en la provocació.