L'avantatge perdut de Catalunya

Edició impresa Opinión | 02/12/2014 - 00:00h

Josep Miró i Ardèvol


Crec fermament en la consulta com a solució democràtica a l'atzucac en què som. Dit això, afirmo que ni la independència, ni la tercera via, ni menys encara l'Estat del PP resolen per si sols els nostres problemes greus i complexos, tan oblidats que ni tan sols són a l'agenda. Quatre són els factors crítics: la natalitat, la difícil relació productivitat-millora de l'ocupació, l'educació/capital humà i el creixement econòmic. Aquestes qüestions estan estretament relacionades en una concatenació de causes-efectes.

Dels quatre fixo el focus en el més oblidat i maltractat pels poders públics: el del rejoveniment de la població. El 2022 la mitjana d'edat dels catalans serà de quasi 45 anys, i de 59 el 2050. Aquest fet és un gran llast per a la productivitat, que té, juntament amb la creativitat, el seu període òptim entre els 30 i 40 anys (fet que no es correspon amb la corba vital salarial, que està desplaçada en el temps). L'experiència segons el lloc de treball pot afegir entre 4 i 10 anys a aquest màxim, però en tot cas en termes globals -hi ha singularitats, esclar- es produeix un descens significatiu a partir dels 50 anys. El gruix de la població catalana ja és fora de la zona òptima, i cada vegada ho serà més. També afecta la capacitat d'estalviar i invertir, que té el seu òptim entre els 45 i 55 anys, mentre que la majoria de jubilats no produeixen i consumeixen estalvi.

Catalunya deixa enrere a passos accelerats el perfil d'una població productiva, innovadora, estalviadora i inversora que devia tant a la cultura com a la joventut de la seva població.

Cal afegir, a més, la pèrdua de població. Ja mor més gent que no pas neix, i en marxa més que en ve, de manera que el 2022 haurem perdut 400.000 habitants. Alhora, l'esperança de vida en jubilar-se serà de 21 anys, i per tant hi haurà més persones més grans de 85 anys.

Les conseqüències en ajustada síntesi són: 1. pèrdua de llocs de treball, que d'aquí al 2030 seran 151.000 menys (Espanya 870.000) només per l'efecte depressiu de la població; 2. reducció de la renda total, per persona i dels ingressos per finançar la despesa pública; 3. augment dels costos en sanitat i dependència, i 4. retallada a les pensions: els que es jubilaran el 2030 tindran una pensió un 40% inferior a la dels jubilats del 1996.

Governs, partits polítics, cal continuar perdent temps o fem alguna cosa útil?