Què pretén Junqueras? Que Mas es confessi com a "corrupte" només pel fet de ser hereu polític de Pujol?

La Vanguardia en català | 03/02/2015 - 00:00h


David González
Barcelona


No és una analogia simpàtica. Llegir el present amb les metàfores i al·legories de Nietzsche, com la de les àguiles i els bens, exigeix deixar tota fe -totes les metafísiques, des de Déu fins a la raó passant per la nació o la ciència- al penjador de la història. I exigeix tirar un vel sobre el terrible segle XX. Un fossat molt difícil de saltar encara que sabem que Nietzsche no era el nazi avant la lettre, sinó la seva germana. Elisabeth, que va fundar amb el seu marit una colònia ària al Paraguai i va manipular els escrits del gran filòsof quan la demència va convertir en un vegetal el paladí del vitalisme, el nihilista antinihilista que deia no ser un home, sinó pura dinamita.

Avui diríem que la vida es pot afrontar a la manera d'una àguila (amo d'un mateix) o a la manera d'un be (esclau de si mateix). És una ètica radicalment aristocràtica, però no té res a veure ni amb la sang ni amb cap privilegi: el que diu Nietzsche és que l'opció és assumir-se com a individu o diluir-se en el ramat. L'àguila és forta perquè és afirmativa: es diu que sí en la majestuositat, en el seu vol lliure, s'accepta com és. El be és feble per reactiu: només es diu que sí a partir del no, de la negació de l'altre, a qui assenyala com a culpable des del rebuig a si mateix. En realitat, els bens admiren les àguiles, volen ser com elles. Però, com es poden vèncer? Davant la impossibilitat de fer-ho, intenten que assumeixin el seu discurs, que demanin "perdó".

Quan Pablo Iglesias assenyala "la casta", és àguila o és be? D'acord amb Nietzsche, és el be endossant les culpes a l'àguila. Quan Pedro Sánchez organitza "assemblees ciutadanes" per aixecar l'alacaiguda moral dels seus, és àguila o és be? D'acord amb Nietzsche, seria àguila en trànsit de convertir-se en be. Quan Mariano Rajoy recorre a José María Aznar per retenir el vot dur del PP, és àguila o és be? D'acord amb Nietzsche, està com Sánchez: amb plom a les ales, o sigui, a les enquestes.

Quan Oriol Junqueras força Artur Mas a sotmetre's a la comissió del cas Pujol és àguila o és be? D'acord amb Nietzsche... Què pretén Junqueras? Que Mas faci com va fer Pujol pare el 25 de juliol? Que es confessi com a "corrupte" simplement per ser hereu polític i exconseller seu? Quants consellers haurien de comparèixer al Parlament pel mateix motiu? O bé només es tracta de facilitar a Mas que allunyi tota sospita sobre la seva persona pel bé de la institució que presideix i del "procés", etcètera? Ha! que diria Zaratustra.

Per descomptat, ERC té tot el dret a no ser menys àguila o menys be que ningú, incloent la CUP, Podem o Iniciativa. Però llavors això ja no és el "procés" sinó més aviat una causa general contra el pujolisme i els que van ser pujolistes. La vida -i la política- és una lluita permanent (també ho diu Nietzsche, llegint Heràclit) i per al 27 de setembre s'han anunciat unes eleccions en què, com sol passar, es decideix entre àguiles i bens.