El 15 d'abril es convertirà en la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), després d'haver-se consolidat com l'alcaldessa d'una de les ciutats més grans que integren l'entitat, darrere de Girona, Sant Cugat del Vallès i Reus.
Qui ha de proveir els ajuntaments de recursos no ho fa i ara toca canviar les regles del joc
Diuen que és una candidata de consens, però també diuen que l'han triat perquè és dona.
Si només em trien perquè sóc dona, malament anem. Jo ja hi era a l'executiva de l'AMI i he viscut tot el procés intern. A l'hora de decidir la presidència s'han tingut en compte algunes coses: el fet de ser una dona té un pes important, però també el perfil del candidat i la ciutat que representa. El fet que Vilanova hagi estat molt de temps la tercera ciutat més gran de l'AMI, darrere de Girona i Sant Cugat del Vallès, i que estigui a l'àrea metropolitana de Barcelona, en un territori on encara hi ha molta feina a fer, han estat algunes de les coses que s'han tingut en compte.
Quina feina?
Primer he d'acabar de definir l'equip, que serà totalment continuista, però un cop fet això jo tinc molt d'interès a fer visualitzar que a l'AMI no hi ha partidismes, i que és una entitat on els alcaldes treballem amb un objectiu comú que és millorar les condicions dels ciutadans.
Per on començarà?
El primer que vull fer és demanar una reunió a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El president Puigdemont ja havia iniciat converses amb ella, i crec que hem de continuar per aquest camí. La incorporació de l'Ajuntament de Barcelona a l'AMI seria important no només per a l'entitat, sinó per al país. L'alcaldessa ha manifestat públicament que està a favor del dret a decidir i volem que aquells que estan a favor del dret a decidir participin de les decisions que hem de prendre per definir el nostre futur.
Per tant, demanarà a Ada Colau que l'Ajuntament de Barcelona s'adhereixi a l'AMI?
Sí, sí.
Però l'AMI va més enllà del dret a decidir...
En aquest moment a Catalunya hi ha moltes persones convençudes que hem de tenir un estat propi, però també n'hi ha que defensen el dret a decidir el nostre futur i aquestes persones tenen moltes coses a dir en el procés constituent que començarem ara.
Es tracta de convèncer la gent que encara no ho està?
A mi no m'agrada parlar de convèncer perquè aquest concepte sempre l'he relacionat amb la intenció implícita d'acabar imposant la voluntat d'un sobre l'altre. I jo crec que en aquest procés no es tracta d'això: les persones que creuen que hem de seguir a Espanya defensen el seu punt de vista i els que creiem que això no pot continuar així i hem d'anar cap a un estat propi expliquem els nostres arguments... I hi pot haver persones que canviïn d'opinió, però sense imposicions. Es tracta de garantir un procés obert que ens porti a madurar democràticament com a país i avançar cap a una relació més sana.
Vostè sempre defensa el paper dels ajuntaments i dels alcaldes com un puntal del procés cap a la independència. Quina és la situació que vol canviar?
Els alcaldes som els primers que hem aixecat la mà per avisar que això no funciona. Hi ha un infrafinançament dels ajuntaments perquè qui ens ha de proveir dels recursos no ho fa i la solució és canviar les regles del joc: els catalans paguem uns impostos que ens retornen minvats i no podem cobrir les nostres necessitats. Però la realitat és que anem enrere i no podem atendre les necessitats bàsiques dels nostres ciutadans per una pretesa solidaritat que ens acaba fent mal.
El principal eix és econòmic?
No és només econòmic, però l'econòmic és molt important.
Creu que la crisi ha impulsat el procés?
Hi ha dos fets: no poder disposar de l'Estatut que havíem aprovat, i la crisi econòmica que posa de manifest les mancances que tenim.
Què n'espera personalment del procés que viu Catalunya?
M'agradaria que Catalunya trenqués la dinàmica de l'Europa dels estats i comencem el camí cap a una Europa de les nacions, que posi fi a les limitacions que els estats imposen per la seva supervivència.
