Qui enviarà l'Estat a impedir que obrin els col·legis electorals el dia del referèndum sobre la independència? Com concretarà l'ús de la força? Amb quina base jurídica pretén intervenir el Departament d'Ensenyament o agafar el control dels Mossos d'Esquadra? El govern exigeix respostes a totes aquestes preguntes i ja ha demanat explicacions a l'executiu de Mariano Rajoy perquè detalli l'“operació precinte” i les mesures coercitives que té intenció d'emprendre per subjugar l'exercici del dret a l'autodeterminació català. Junts pel Sí va demanar ahir a la mesa de la Comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament la “compareixença immediata” de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, perquè preveu “impedir el referèndum per la força”. Madrid va advertir dimecres que utilitzaria mesures coercitives per aturar la consulta. La Generalitat dona a aquesta amenaça la “màxima veracitat”. La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Neus Munté, va remarcar que “el precinte de col·legis és ús de la força” i va dir, en una entrevista a Rac1, que “l'«operació Catalunya» és real, l'«operació precinte» és real, i l'única fictícia és l'«operació diàleg»”. “Que s'expliquin, que donin la cara com nosaltres l'hem donada amb Santi Vidal”, va instar Munté, tot recordant que el vicepresident, Oriol Junqueras, compareixerà a la cambra per donar explicacions sobre les conferències de l'exsenador. En tot cas, Munté va constatar el coneixement limitat de l'àmbit polític públic per part de l'Estat i va recordar la possibilitat d'habilitar altres espais per a la votació al marge de les escoles: “Els locals de caràcter públic són molts.” Sáenz de Santamaría, és clar, no té intenció d'acudir al Parlament. “Estem acostumats que no donin la cara”, va lamentar el portaveu adjunt de JxSí, Roger Torrent, que va justificar la petició per lleialtat institucional i salut democràtica. “Si tan àvids estan de compareixences, que comencin per les seves”, va replicar la vicepresidenta espanyola. Sáenz de Santamaría retreia així a Carles Puigdemont que no vagi a la cambra a explicar el cas Vidal.
Els eurodiputats d'ERC i el PDeCAT van elevar l'assumpte a escala comunitària. En una pregunta a la Comissió Europea, Josep-Maria Terricabras, Jordi Solé i Ramon Tremosa van demanar a Brussel·les si “precintar col·legis electorals és una pràctica compatible amb el principi democràtic” i preveuen que la UE intervingui en cas de “risc clar de violació greu per part d'un estat membre” dels tractats, que consagren “el respecte a la dignitat humana, la llibertat i la democràcia”.
La cap de l'oposició, Inés Arrimadas, va evitar concretar si Ciutadans està a favor de precintar col·legis.“No vull veure presidents de la Generalitat que se saltin les lleis i que pensin que estan per sobre de la justícia. No m'agrada cap d'aquests escenaris”, va dir a Catalunya Ràdio.
Fins i tot el PSOE va qüestionar la legalitat de “precintar col·legis privats” per impedir un referèndum, “llevat que sigui un jutge el que decideixi que a dins s'hi està cometent un fet delictiu”, segons la diputada socialista i exmagistrada del Suprem Margarita Robles, que va instar des de RNE l'executiu de Rajoy “a dir per què, les raons i sobretot en virtut de quin article i norma es prendrà la decisió”. D'altra banda, l'exconsellera d'Ensenyament i diputada de JxSí Irene Rigau, perseguida judicialment pel 9-N, observa, darrere l'“operació precinte”, la intenció ulterior de l'Estat de suprimir competències transferides en matèria d'educació per recentralitzar-les.
