Derrapar

Ahir va fer una setmana de la compareixença al Parlament de Jordi Pujol, Marta Ferrusola i el seu fill gran, en Jordi o “Júnior”. Tenen un advocat eixerit: com que anuncia que cap dels tres no parlarà, els diputats que han de fer les preguntes se'n refien, no es preparen res, i els “compareixents”, en conseqüència, diuen el que volen sense que ningú no els retopi. I si els retopen, els diputats esgrimeixen retalls de diaris i coses que han sentit dir, miren de reüll la càmera de televisió que els enfoca per veure si els ofereix el millor perfil i pregunten inquisitius a Marta Ferrusola, senyora de vuitanta anys, si es considera una bona cristiana i una bona mare de família, potser per veure si diu que no i el cas queda així aclarit.

Pujol l'ha feta grossa però com que té un currículum de governant que impressiona aquí, allà i a Europa, com que la seva obra ha fet un gran favor a Catalunya i com que els diners no ho són tot, tampoc cal tractar-lo com si ell i la seva dona fossin el matrimoni Ceaucescu, que és el que a estones va semblar. Diu que als països endreçats aquestes comissions són inexistents mentre el cas investigat es trobi als tribunals. Com que aquest s'hi troba i tenim la pretensió de ser un país endreçat, potser la Núria de Gispert, presidenta de la casa, hauria d'haver baixat i declarar dissolta la reunió humiliant per a uns i altres.

He observat que a molta gent la deposició del “Júnior” els va semblar esplèndida. Sobretot perquè va deixar en evidència els diputats. Ara que necessitem tant la política, tot el que la desprestigia té molts adeptes. La intervenció també va ser celebrada perquè en aquest país on tothom es disfressa de purità els “vius” són molt admirats. Jordi Pujol Ferrusola és un viu, un fatxenda. Durant quatre hores va presumir de capacitat de fer negocis, d'influències, de contactes, de viatges amunt i avall, de mundà i de rellotge. L'advocat, Cristóbal Martell, se'l mirava satisfet. Aquest advocat representa que defensa “els Pujol” però en realitat defensa el primogènit, que és qui el va contractar. Perquè el declarin innocent és capaç de passar per damunt de Jordi Pujol, de l'avi Florenci, de l'obra de govern de vint-i-tres anys, d'Artur Mas i del futur.

El “Júnior”, amb la desimboltura dels negociants sense ànima, va dir que havia comprat un dels cotxes de la seva col·lecció a un empresari que havia “derrapat”. No derrapat amb el cotxe sinó en els negocis. Ara sabem que els rics, quan s'arruïnen, “derrapen”, a ulls dels que mantenen la riquesa i se n'aprofiten. Dilluns van derrapar els compareixents, el Parlament i el prestigi del país.