No vull ensurts ni escarafalls, però hi ha determinades coses que en molt poc temps han deixat de ser certeses absolutes. SBltLínies vermelles. Quan algú diu en campanya electoral o a l'inici de les negociacions per formar un Govern que hi ha línies vermelles que no travessaran en cap cas, no se'n fiïn del tot. Hem tingut línies vermellíssimes i infranquejables que lentament s'han anat difuminant fins a desaparèixer. Intuíem que un procés decoloratiu així es podia produir, però amb això de Podem i el referèndum de Catalunya ha quedat ben clar. La línia vermella ha quedat en xerradetes del tupperreferèndum Iceta-Domènech. SBltEl Parlament no desobeirà (for the moment) el Tribunal Constitucional. ¿Se'n recorden?: «Aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditarà a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, al qual considera deslegitimat i sense competència». Junts pel Sí es fa enrere del que va prometre, i la CUP no vol ser un comparsa com ERC. Després que ERC faci anys que recolza i presta experts a CiU per crear suposades estructures d'Estat, ara resulta que tenim menys «Hisenda pròpia» que Múrcia. Vistos els precedents, la CUP demana a Junts pel Sí que posi terminis a les seves promeses. No vol ser una ERC-2, ni deixar sols els seus alcaldes. SBltLes xifres del dèficit públic són comèdia. Ciència-ficció, vaja. Rajoy i els seus mariachis (no dic Montoro perquè dóna mala sort) ens han mentit a consciència quan han dit per activa i per passiva que aconseguiríem complir el dèficit. Van abaixar electoralment els impostos contra el dictamen dels organismes europeus i ara el taciturn deixa una herència fantàstica: 25.000 milions d'ajust obligat. Montoro (glup) treu el fuet contra les autonomies. M'ha agradat la imatge que treu el revòlver quan ja no té munició. Europa ens renyarà de valent. Tenim un Govern en dis-funcions que recull el que va sembrar. SBltLa política cedeix davant la sinceritat. Rodríguez Ibarra: «Necessitem Catalunya perquè té una renda més alta que la resta». ¡Quant d'amor! I diuen que som pesseters. SBltEl sentit comú trontolla. 250 lingüistes reclamen que en una Catalunya independent el català sigui l'única llengua oficial. Vaja, que, per als lingüistes radicals, els d'Esquerra, els de Convergència i els de Súmate són uns botiflers idiomàtics. •És possible que el RACC ja no sigui el que era. A una família de Canet de Mar se li incendia la casa i l'assegurança no els cobreix. Al disgust pel sinistre s'hi afegeix en aquest cas que el RACC, que és la companyia asseguradora, diu que no paga ni un duro. Deu ser un error. Ja ho veurem |
|
|
