És molt probable que el discurs de la por se sumi al missatge de la recuperació econòmica en la campanya electoral del PP per a les generals. Els portaveus mediàtics d'aquest partit ja l'estan entonant amb intensitat des de l'endemà de la seva formidable patacada en les municipals i autonòmiques. Però cal esperar que Rajoy i els seus reflexionin sobre la utilitat de seguir per aquest camí. Perquè aquesta fórmula no funcionarà i, a més, se'ls pot acabar girant en contra. Primer, perquè l'experiència diu que aquest tipus d'iniciatives no solen impactar fora de l'electorat molt fidel al partit que les llança i la campanya del buldog que fa uns anys van implementar els socialistes en seria una bona prova. Segon, perquè la voluntat de canvi que explica, més que qualsevol altre factor, els resultats del 24 de maig fa pensar que la majoria d'electors no atendran el missatge de la por. Perquè estan en altres coses. Els votants del PP del 2011 que es van abstenir fa dues setmanes no tornaran a la cleda perquè els repeteixin que si guanyen els altres hi haurà un desastre. Perquè per a molts d'ells el desastre és el que està passant ara. I perquè aquest cataclisme no és possible i és bastant fàcil intuir-lo. Les propostes trencadores d'Ada Colau i de Manuela Carmena són puntuals i, a més, caldrà veure com s'articulen després dels pactes inevitables amb els seus socis. Una cosa és que Podem i les unions populars vulguin que la seva voluntat alternativa deixi empremta o que certs empresaris clamin al cel perquè poden perdre algun xollo; i una altra de ben diferent és que estigui en marxa una revolució. Això no vol dir que el govern que podria rellevar el PP sigui un camí de roses. Ni de bon tros. Ni que l'experiment acabi sortint bé. Però l'alternativa a això tampoc és seguir com estem |
|
|
