La militància d'Unió no decidirà en la consulta del 14 de juny si el partit ha de defensar la independència de Catalunya. Sense unanimitat, amb 17 vots a favor, 9 en contra i una abstenció, la direcció socialcristiana va aprovar ahir formular una pregunta complexa i condicionada sobre el compromís que ha de tenir la formació amb la “continuïtat” del “procés”, en genèric. El redactat eufemístic evita que les bases hagin de decantar definitivament el partit cap a la defensa de l'estat català o de la confederació i, per tant, no aclarirà la posició d'UDC respecte al 27-S: deixa la decisió definitiva a la direcció de Josep Antoni Duran i Lleida. Sí que fixa, però, les línies vermelles amb què es preveu que la direcció socialcristiana negociï amb Artur Mas després del referèndum intern, ja que la pregunta estableix sis “criteris” per condicionar la defensa del “procés” des del “catalanisme integrador”: no posar límits a la sobirania, decidir de manera netament democràtica, des del diàleg, “sense renúncies” i “voluntat de persistència”, amb seguretat jurídica i excloure una declaració unilateral d'independència que obri un procés constituent “al marge de la legalitat”, descartant qualsevol escenari que situï Catalunya fora de la Unió Europea, i vetllant per la cohesió social. Uns condicionants que s'allunyen del full de ruta preacordat entre CDC, ERC, i les entitats sobiranistes.
La reunió del comitè de govern va durar tres hores i hi va haver una quarantena d'intervencions. L'estira i arronsa no va acabar en consens. El sector sobiranista, que formava part del grup promotor del manifest que reclamava una pregunta explícita sobre el compromís del partit amb la independència en el marc de la Unió Europea, va acabar votant en contra de la proposta de Ramon Espadaler. Tot i que 12 membres del comitè de govern havien signat el manifest, només 9 tenien dret a vot i van rebutjar el redactat del secretari general, amb una excepció: la de la vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, Mireia Solsona, que havia signat el document alternatiu però que ahir es va decantar pel sí, segons diverses fonts. Carlo Gallucci, que era a l'estranger, va delegar el seu vot en el sector sobiranista que lidera Antoni Castellà. L'abstenció va ser de Joan Cañada, president de la intercomarcal de Girona i autor del reglament que regirà la consulta del dia 14. Hi va haver una absència més per malaltia. La resta de la direcció hi va votar a favor. En total, 28 integrants del comitè de govern podien votar.
Segons fonts del partit, Duran no va fer cap intervenció més enllà de la seva posició favorable al sí. Els integrants del sector sobiranista van rebutjar donar-hi suport perquè no permet aclarir la posició del partit en les plebiscitàries. I van aflorar dures crítiques a Mas, segons diverses fonts presents. Dirigents pròxims a Duran, entre els quals hi ha l'eurodiputat Salvador Sedó, van qüestionar la gestió del procés feta pel president de la Generalitat, amb l'argument que porta la federació a un camí sense sortida que ha provocat una davallada continuada de vot en les eleccions.
Espadaler va escriure la proposta durant el cap de setmana, després d'una tanda de reunions amb tots els membres del comitè de govern i altres dirigents de pes. Entre ells, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i l'expresident de la cambra Joan Rigol. Tots dos havien subscrit el document crític que aglutina la signatura d'un miler de militants del partit. La direcció no va admetre esmenes al text durant la reunió d'ahir.
Avui comença la campanya electoral entre els 5.000 militants amb dret a vot. La pregunta no posa fàcil als de Castellà la petició del no, perquè exigiria una argumentació tan complexa com la literalitat de la qüestió aprovada. El document, de dues pàgines, inclou una exposició prèvia que admet la pluralitat interna del partit, tot asseverant que, “per a Unió, ni la confederació ni l'estat propi i independent són finalitats per si mateixos”, sinó “instruments” per dotar d'autogovern una Catalunya reconeguda com a “subjecte polític”.
