‘Reductio ad Hitlerum’

Sembla que l’espanyolisme més ranci té un problema freudià amb Hitler. No ho dic per la seva reiterada obsessió en considerar tot independentista un èmul de l’assassí de masses. Aquest pèrfid recurs del clàssic reductio ad Hitlerum, és a dir, la maniobra de fer servir l’espantall de Hitler per guanyar un debat –amb la idea que esmentar el monstre anul·la el contrari– ha estat utilitzat per tots els salvadors de l’Espanya eterna des que va començar el procés català. Res de nou, doncs, sota el sol d’uns tipus –alguns amb acta de diputat– que en el seu intent de frenar un moviment democràtic banalitzen la pitjor matança de la humanitat.

Tanmateix, fins i tot sense novetat al front, hi ha alguns moments tan sur­realistes que voregen la comicitat. Per exemple, la coincidència en dia i forma de dos gurus del ciutadanisme irredempt, un en format ràdio i l’altre en format càtedra. D’una banda apareix el tal Cárdenas, intel·lectual profund i martell d’heretges indepes, assegurant que Hitler no va ser un dictador, que l’havia votat el poble, que era so­cialista i bla, bla, demostrant fins a quin punt arriba la seva saviesa històrica. És cert que el que digui aital eminència és poc rellevant, però serveix per a l’ocasió. I qui agafa l’ocasió per la punta dels cabells és l’altre salvador patri, l’ínclit Francesc de Carreras, inspirador de Ciutadans, escrivent de la seva constitució i, en els temps lliures, atiador de la maldat nacionalista catalana. L’esmentat il·lustre ha escrit un saberut article que tenia com a finalitat comparar Artur Mas amb Hitler, no fos cas que no l’haguessin comparat prou. I si bé res no és sorprenent, la contradictòria verborrea dels dos companys i amics de croada resulta ben sim­pàtica.

Algunes preguntes. La primera, el problema freudià de l’espanyolisme amb Adolf Hitler està en la seva fase oral, genital o anal? Deu ser oral, perquè el tenen tot el dia a la boca. Segon, que sempre sigui Hitler el comodí i no Franco, és perquè Franco és més proper, no sé, més familiar? Tercer, com porten la consciència, utilitzant un assassí de milions de persones com un simple ariet per a un debat polític? Quart, utilitzada la comparació, significa que això de Hitler no va ser tan dolent o que el que fan Mas i l’independentisme és un genocidi? Cinquè, quan utilitzen aquest tipus d’idees merdoses per guanyar posicions, què esperen, la creu d’Isabel la Catòlica o directament la creu de Ferro alemanya? Finalment, creuen que guanyen un sol adepte decent per a la seva ­causa?

Perquè més aviat diria que utilitzar Hitler per colpejar l’independentisme només serveix per: a) solidificar les posicions més intolerants, b) fer fugir els més raonables. Pot ser que sigui ­això, que només vulguin un exèrcit d’adeptes a la croada, i no una població pensant. Perquè utilitzar el nom de Hitler endebades és un pecat capital contra la memòria, la democràcia i la decència.