Brexit volien uns. Escociaexit volen de nou els altres. Catexit volen aquí. Psoexit volien els de Podem. Marianoexit volíem molts. A Àustria repeteixen eleccions i esperem un bon fatxaexit. Després de seduir 17 milions de britànics perquè abandonin la Unió Europea, va Boris Johnson (ideòleg del brexit amb arguments miserables) i els planta. Se'n va perquè no pensava guanyar i no té ni idea del que s'ha de fer a partir d'ara. Requetebrexit. Un insult per als que van votar quedar-se: Hugh Laurie (Doctor House): «Enhorabona, partidaris del sí. La marxa enrere és de cara, cap avall i sense frens». J.K. Rowling (escriptora de Harry Potter): «Crec que no he volgut mai més màgia que en aquest moment». Lily Allen (cantant): «Bé, mil·lennistes, estem realment fotuts». Comentari d'un lector que es diu Nicholas al diari britànic Financial Times: «¿Pot dir-me algú quan va ser l'última vegada que una cultura on preval l'antiintel·lectualisme ha portat a alguna cosa que no sigui el fanatisme?». Tuit de Randhir Kimar: «Finalment tenim Brexit. Ara vindran Grexit, Departugal, Italeave, Txequiout, Slovakout, Finish (per Finlàndia) i Byegium». I aquí, Rajoy. Pensant en Europa i Espanya, li sobrevenen a un sentiments de nostàlgia peregrina. La melancolia és només cronològica, perquè és molt possible que en realitat res no fos millor ni més interessant i segurament res no era memorable. La vida es reviu millor a l'evocar-la que al respirar-la. Ahir tot semblava millor. L'enyorança del passat Sempre que algú diu que amb Franco es vivia millor és en part perquè va ser jove en una dictadura. Si jo dic que l'Espanya de Felipe i l'Europa de Mitterrand eren millors… ¿deu ser pel mateix? La pregunta és senzilla: ¿els que ara tenen 20 anys mixtificaran el present i sentiran enyorança del passat? La resposta és categòrica i afirmativa. És clar que els semblarà que aquest moment és molt millor que el de la seva maduresa, i la dada hauria d'ajudar-nos a no caure mai en el miratge de pensar que això se'n va a la merda i que els joves no s'assabenten de res. És el seu ara i no tenim dret a grapejar-los la seva futura nostàlgia amb regustos indecorosos. S'ha d'aprendre a viure atemporalment, sense confrontar i amb passió. No és sobrer recordar que després ens arriba exitus, que és un terme llatí que significa sortida i s'utilitza en medicina com a simplificació de l'expressió més correcta exitus letalis, que literalment significa sortida mortal o sortida que causa la mort. El seu ús, sobretot en medicina forense i medicina legal, és per significar que la malaltia ha progressat o desembocat en la mort. Glups. Disfrutem, que això no para |
|
|
