A les portes del 27-S, un denominador comú uneix els seus actors principals: tots fan trampes. Uns més que altres, uns més conscients que altres, però trampes al capdavall. Fa trampes molt brutes l'expresident que compara Catalunya amb l'Alemanya nazi quan sap perfectament que és una mentida vergonyant. I fa trampes molt cíniques l'altre expresident que ha canviat el «vagi-se'n, senyor González» per aquest nou «bravo, senyor González» malgrat seguir amb el mateix bigoti. Fa trampes el PSC quan aplaudeix Felipe i anteposa el seu gregarisme proverbial a un mínim respecte a la veritat, violentada pel seu article, i fa trampes Duran quan el felicita primer per castigar els seus exsocis i el renya més tard per erigir-se en representant del seny. Fa trampes molt barroeres el Tribunal Constitucional quan proposa, a través del candidat Albiol, una reforma exprés d'urgència al dictat del Govern només per servir el poder del qual mai s'ha separat i confirmar així que la legalitat un dia és sagrada i l'endemà és un plat que es cuina a la carta. Fan trampes els que neguen que aquestes eleccions siguin plebiscitàries i no obstant ja preparen el seu discurs històric, és a dir plebiscitari, en cas que guanyi la seva opció o, més ben dit, perdi la contrària. I fan trampes molt grolleres els que proclamen que són només unes plebiscitàries però de sobte, per la por de perdre en vots, diuen que el 27-S comptaran els escons, un impossible en uns comicis fets només per explicar-nos. Fan trampes els que ordenen escorcolls de seus d'un partit per condicionar les eleccions i els funcionaris que filtren als mitjans els documents incautats. I fan trampes molt calculades els que s'amaguen rere les conspiracions per no haver de donar cap explicació sobre la corrupció que les asfixia, com si fos incompatible ser perseguit amb ser corrupte. Data de caducitat Fan trampes els partits que abans al·legaven mans netes per no acordar la llista unitària i ara fan casualment els ulls grossos i s'apunten al victimisme que llavors, deien, impedia arribar a un acord. Fan trampes els mitjans que demanen pluralitat a Catalunya i no conviden ni un sol independentista a les seves tertúlies, i fa trampes el Govern -les mateixes que fan els altres- quan usa els informatius de la seva televisió pública per anunciar la convocatòria d'unes eleccions. Fa trampes l'Estat quan impedeix votar sense cap rubor als catalans que viuen a l'estranger, i quan l'Estat fa trampes tothom té dret a fer-ne. Tots tramposos, sí, però de trampes que tenen data de caducitat. El 27-S hauria de servir perquè aquestes trampes acabin just en el mateix lloc on comença la democràcia: les urnes |
|
|
