Catalunya sempre ha estat una gran coartada per als excessos del poder espanyol de torn. Cada vegada que un govern atribolat ha volgut coartar llibertats, ha fet servir Catalunya d'escut i... oli en un llum, tothom quiet. És esmentar l'escurçó català i el negre es torna gris i l'escàndol es torna digerible. Així ha estat fins ara, fins al punt que sempre que Catalunya ha aixecat el seu dit impertinent -excepte en la transició-, els ciutadans espanyols han patit una regressió de drets, gairebé sense queixar-se.

Sense queixar-se o, fins i tot, amb aplaudiment abrandat, com ha passat amb els comentaristes patriòtics en voga, que ja han aplaudit l'escandalosa reforma exprés del TC que vol fer el PP. "Va contra Mas", criden als seus micròfons disciplinats, bavejant de salivera patriòtica. I tanmateix, quin cras error, perquè aquesta reforma va contra qualsevol ciutadà de qualsevol origen o condició, no endebades és un atac directe al moll de l'os de l'Estat de dret. Amb tot, si es disfressa d'urgència nacional, amb els pesats dels catalans amenaçant amb Ítaca, la vaselina fa el seu efecte. Fa el seu efecte... o ­això devia pensar el PP, segurament convençut que l'envit català obligaria el PSOE i la resta de la tropa a menjar-se el disbarat amb patates. Però potser perquè han tibat tant la corda, ­perquè han acabat la paciència o bé perquè ni amb l'excusa catalana no es pot deglutir aquest verí, el cert és que, per una vegada, la gran coartada sembla que no ha servit, i fins i tot els d'UPyD han pitjat el fre. La qual cosa és, potser, la primera bona notícia que ens arriba del regne en termes de salut demo­cràtica.

Per una vegada, després de moltes barbaritats, la majoria de partits espanyols han fet un pas enrere davant el vendaval del "tot s'hi val" amb l'excusa del procés català. És a dir, s'han plantat davant un PP protagonista d'una cursa sense fre en el menyspreu per la democràcia que el porta fins i tot a col·locar el fill de Tejero -el que celebra els aniversaris del 23-F a la seva caserna- al Consell de la Guàrdia Civil. Cal, doncs, aplaudir que una part substancial d'espanyols hagin entès que el que s'inventa per destruir i reprimir els catalans acaba reprimint tothom.

Per descomptat, el PP pot culminar la barrabassada amb la piconadora absoluta que encara manté, però és tan descomunal, l'atemptat a les regles democràtiques, que ni per un "visca Espanya" no ho aconseguirà. No només se li rebel·len la resta de partits, sinó també advocats, jutges i el tutti quanti implicat. Tal vegada el PP pensava que per salvar Espanya de la perfídia catalana es podia carregar tot l'equilibri de poders i fundar una autarquia. La mala notícia és que ho pensa i que ho vol perpetrar. La bona és que li sortirà el tret per la culata, perquè això és un cop blanc a la democràcia, i ni la coartada catalana no aconsegueix disfressar-ho.