La Conferència Episcopal té una posició comuna sobre Catalunya, afirma el portaveu

Edició impresa Política | 03/10/2014 - 00:00h

Alicia Rodríguez De Paz
Madrid



DANI DUCH
Els prelats acusen el Govern de Rajoy de retirar la reforma de l'avortament per "càlculs polítics"

El portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), José María Gil Tamayo, va entrar de ple ahir en el debat sobre la consulta sobiranista a Catalunya per instar al "diàleg i la prudència". "És voluntat de tots els bisbes fer una crida al diàleg, a la prudència i a tenir presents els principis del bé comú i el respecte a les persones", va assegurar. En tot cas, va assenyalar que la comissió permanent no havia discutit sobre les conseqüències de la convocatòria de la consulta a Catalunya.

Gil Tamayo va subratllar que hi ha una posició comuna per part de tots els bisbes integrants de la CEE sobre la qüestió de Catalunya. Amb les seves paraules va remarcar la unitat dels prelats, "i la comunió amb els bisbes catalans". La idea de front comú va quedar clarament reflectida quan va comentar les declaracions del bisbe de Solsona, Xavier Novell, en què va donar suport a la celebració de la consulta. Gil Tamayo va destacar que no exerceix de portaveu "d'un bisbe en particular", sinó de la Conferència Episcopal. I va afegir que "els bisbes de Catalunya són membres de ple dret de la CEE".

El discurs del portaveu dels prelats té ben poc a veure amb la contundent advertència contra l'independentisme català que va llançar poc després de l'11 de setembre del 2012, mitjançant un document de la comissió permanent de la CEE, que encapçalava encara l'actual arquebisbe emèrit de Madrid, Antonio María Rouco Varela. El text esmentat, aprovat en contra de la tradició amb quatre abstencions i titulat "Davant la crisi, solidaritat", els bisbes asseguraven que "cap dels pobles o de les regions que formen l'Estat espanyol no es podria entendre tal com és avui si no hagués format part de la llarga història de la unitat cultural i política d'aquesta antiga nació que és Espanya. Les propostes polítiques encaminades a la desintegració unilateral d'aquesta unitat ens causen una gran inquietud". Quan es va fer públic el document, el llavors portaveu, Juan Antonio Martínez Camino, va advertir: "No s'hi val tot. Hi ha el bé comú i les regles del joc. Les accions unilaterals no són moralment acceptables".

Ahir, la fallida reforma de la llei de l'avortament també va ser present en la compareixença de Gil Tamayo per informar sobre els treballs de la comissió permanent de la Conferència Episcopal. Segons la seva opinió, el Govern de Mariano Rajoy ha renunciat a "protegir i defensar" la vida humana, "en nom de pretesos càlculs polítics". Aquestes són les primeres declaracions després de l'anunci de Rajoy la setmana passada, més enllà d'un missatge a Twitter escrit pel mateix portaveu poques hores després de la dimissió d'Alberto Ruiz-Gallardón. En aquell moment, va escriure: "Retirada la llei de l'avortament: El 'consens' electoralista de partit no legitima la mort d'éssers humans innocents. Hi ha principis no negociables".

En la declaració llegida pel portaveu, la comissió permanent de la CEE assenyala que "és especialment greu la responsabilitat dels qui, havent inclòs en els seus compromisos polítics la promesa d'una llei que disminuïa una mica la desprotecció de la vida humana naixent que hi ha en la normativa vigent de l'avortament, han renunciat a tirar-ho endavant en nom de pretesos càlculs polítics. Hi ha béns, com el de la vida humana, que són innegociables".

Gil Tamayo va precisar que el Govern espanyol no els havia informat de manera "directa" sobre les raons que han impulsat aquesta decisió. Sobre la relació amb la Moncloa, va assenyalar que "no hi ha hagut cap manifestació que ens faci dubtar de la disposició de col·laborar, que, d'altra banda, és el mandat constitucional que té el Govern". Això sí, va evitar valorar les dures crítiques que van fer els bisbes de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, i d'Alcalá, Juan Antonio Reig Pla. A més, va negar la disposició dels prelats a participar en protestes per la retirada de la reforma d'una llei contra la qual sí que es van manifestar al carrer. Els bisbes, va declarar, no consideren "l'exercici actiu d'accions".