Desobeir la justícia li va costar un procés a Juan María Atutxa

La Vanguardia en català | 03/10/2014 - 00:00h


Florencio Domínguez
Bilbao


El president Artur Mas i els membres del Govern aquests dies es troben en la disjuntiva d'acatar la decisió del Constitucional de paralitzar qualsevol actuació encaminada a fer possible la consulta del 9-N o desafiar el Tribunal i desobeir el seu mandat. Els sectors més radicals del sobiranisme empenyen cap a la desobediència. En contra d'aquesta pressió hi ha els compromisos de Mas de respecte a la legalitat, el sentit institucional de CiU i el camí incert que s'obriria en cas d'una ruptura oberta amb les resolucions judicials. No són les úniques, però entre aquestes incerteses hi ha les conseqüències legals que es derivarien de fer cas omís de la justícia.

Ha estat, precisament, la voluntat d'evitar als funcionaris públics la possibilitat de ser objecte d'accions legals si participaven en les tasques de preparació de la consulta el motiu invocat pel Govern per suspendre el dispositiu que tenia preparat per al 9-N. És una preocupació raonable, perquè els funcionaris són el taló d'Aquil·les de qualsevol temptació que puguin tenir els polítics d'ignorar les decisions judicials. Desobeir una ordre dels jutges pot portar greus conseqüències per a qualsevol empleat públic, i ben pocs, si és que n'hi ha algun, estan disposats a córrer aquest risc.

Els funcionaris estan més exposats que els polítics, però aquests darrers tampoc no estan fora de perill en cas de desobediència a la justícia. Almenys els més implicats en les decisions materials que vulnerin les ordres del TC. N'hi ha precedents. La il·legalització, el 2003, d'Herri Batasuna va posar de manifest les diferències entre recórrer als polítics per executar les ordres judicials o recórrer als funcionaris. El Suprem va decretar la dissolució del grup Sozialista Abertzaleak (SA) que havien constituït al Parlament basc els electes de Batasuna. També va acordar que es retinguessin les subvencions públiques que SA rebia com a grup. La segona mesura va ser ordenada directament a l'interventor de la Cambra basca, que la va aplicar immediatament i va deixar sense diners el grup de l'esquerra abertzale. El requeriment al funcionari públic va ser obeït sense dilacions. Al capdavall l'interventor no podia fer res més si no volia exposar-se a sancions penals i, fins i tot, a perdre la feina.

L'ordre de dissolució del grup SA, en canvi, va ser donada al president i a la mesa de la Cambra i va ser l'origen d'un procés de dilacions als òrgans del Parlament que no van acabar d'executar la decisió judicial. El resultat final va ser l'obertura d'un procés al president del Parlament, Juan María Atutxa, i a dos membres més de la mesa que es va saldar amb una condemna d'inhabilitació i multa per a tots tres dictada pel Suprem el 2008 pel delicte de desobediència a l'autoritat judicial. La sentència va ser ratificada pel Constitucional el 2013. Ara, onze anys després, encara s'està pendent d'un recurs davant el Tribunal d'Estrasburg. Aquest cas va evidenciar que els responsables polítics tampoc no quedaven fora de perill de l'acció legal davant un requeriment directe dels jutges.