El traspàs, sense avís previ ni explicacions posteriors, de les competències en matèria de protecció de símbols de l'Estat espanyol al Ministeri de la Presidència amaga una nova i definitiva ofensiva del govern de Mariano Rajoy contra els ajuntaments que es neguen a penjar la bandera espanyola en aplicació de la llei 39/1981. Ho avisen els experts consultats per aquest diari, que qualifiquen el canvi de molt significatiu, en la mesura que comporta que a partir d'ara l'escenari on es dirimiran els conflictes plantejats des del Ministeri de la Presidència no seran els jutjats més pròxims ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sinó la sala contenciosa de l'Audiencia Nacional, tal com estableix l'article 11 de la llei contenciosa. L'ofensiva queda ara en mans de la titular, Soraya Sáenz de Santamaría, i els juristes consultats donen per fet que no trigarà a materialitzar-se en decrets d'àmbit generalista, que estableixin un règim de sancions per a les administracions que incompleixin la normativa, o en altres que apuntin directament contra els ajuntaments més díscols. “No hem de descartar res”, afirma Xavier Ors, especialista en dret administratiu i professor de dret constitucional a la Universitat de Girona (UDG), que relaciona el canvi introduït divendres passat pel govern espanyol amb els seus recels cap als jutges catalans, alguns dels quals s'han significat a favor del dret a decidir.
Josep Gascón, també expert en la matèria i assessor de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), és del mateix parer que el seu col·lega i admet que el nou escenari posa les coses molt complicades als ajuntaments. “Haver d'anar a l'Audiencia Nacional imposa i, a més, és una despesa important”, reconeix, abans de criticar l'obsessió de l'executiu espanyol per una pràctica que no és exclusiva de Catalunya. “En molts judicis hem aportat una prova que a Castella, per exemple, hi ha ajuntaments que no pengen la bandera i ningú els diu res”, lamenta. Segons aquest expert, gairebé tots els procediments oberts per aquesta qüestió estan localitzats a Catalunya i el País Basc.
El canvi en la distribució de competències no afecta els procediments contenciosos que hi ha actualment en marxa, i tampoc no impedirà que la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, pugui continuar amb la seva particular croada contra el sobiranisme. Fins ara la delegada ha denunciat 93 ajuntaments i consells comarcals per no tenir penjada la bandera espanyola. A més, n'ha denunciat 103 per haver declarat la sobirania fiscal, 46 per haver-se declarat territori català lliure i 36 per haver pagat una quota a l'AMI.
