Del 29 de setembre a l'1 d'octubre d'enguany s'ha celebrat a la Universitat de l'Havana el seminariCuba i el nacionalisme català, organitzat per la càtedra de català d'aquella universitat cubana, amb el suport de l'Associació de Catalanistes d'Amèrica Llatina (ACAL) i de l'Institut Ramon Llull. La trobada s'ha produït en el moment àlgid de les relacions entre Catalunya i Espanya amb el tema de la consulta com a rerefons, i a més coincidint justament amb el 86è aniversari de la transcendent visita del president Macià a Cuba. Efectivament, del dia 30 de setembre al 2 d'octubre de 1928, se celebrà a l'Havana l'Assemblea Constituent del Separatisme Català. A les sessions es va aprovar, entre d'altres temes, la constitució provisional de la República Catalana. En aquells moments la colònia catalana a Cuba continuava essent numèricament prou notable, i sobretot políticament molt activa i ben organitzada, amb entitats que disposaven de premsa pròpia, a les pàgines de les quals es reflectia una inequívoca presa de posició a favor de la independència de Catalunya. Com recorda l'investigador cubà Joan M. Ferran, Francesc Macià havia encarregat al català resident a l'Havana Josep Conangla i Fontanilles l'elaboració d'una ponència de constitució que havia de servir com a carta magna provisional en el moment en què s'assolís la independència de Catalunya, i fins a l'aprovació d'una constitució referendada a través d'un plebiscit.
Molts anys després, doncs, el moviment catalanista cubà s'ha tornat a reunir, en aquest cas amb un caràcter més acadèmic, per celebrar un seminari en què han participat els investigadors Alejandro Sánchez, Beatriz Lafita, Leonor Amaro i Lourdes Morales i Marta Escartín de la Universitat de l'Havana; Ana Ortega i Juliet Góngora de Santiago de Cuba; Ernesto Chávez i Ernesto Álvarez de Matanzas; Idana Rodríguez de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya de l'Havana, i Lluís Costa, de la Universitat de Girona, amb la ponència El nacionalismo, punto de encuentro entre Cuba i Catalunya. Sens dubte, en aquesta trobada ha quedat palès el sentiment cubà en favor de la causa catalana. A manera d'exemple, esmentar que la investigadora santiaguera Ana Ortega va explicar la vitalitat de l'actual Centre Català de Santiago de Cuba, on s'apleguen, també, cubans que no tenen cap origen filial amb Catalunya, però que admiren el pòsit deixat pels catalans al llarg de la història a la ciutat. I sense anar més lluny, el president de la Càtedra Catalana de l'Havana, Alejandro Sánchez, no té cap vincle familiar amb Catalunya.
Aquests dies a Cuba vivim unes altes temperatures, fins i tot inusuals en el país caribeny, però el termòmetre polític de Catalunya també es manté alt a l'illa. Tinc davant meu l'exemplar de Juventud Rebelde del 28 de setembre, i obre a la seva pàgina 5 amb la notícia “Se avecinan días cruciales para Cataluña y España”, mentre que la televisió cubana emetia dos dies després la notícia de la resposta de gran part del poble català a la decisió del Tribunal Constitucional d'anul·lar la consulta, informació televisiva il·lustrada amb fotos fixes de la Diada de la V.
A la conclusió del seminari, la Càtedra Catalana de l'Havana ha manifestat la seva clara posició a favor de la consulta, i en gran mesura, a favor de la independència de Catalunya, mentre els assistents recordaven la història de Cuba, construïda, també, per molts catalans.
