Sóc dels que opinen que és millor no opinar sobre el tema. De manera que potser aquest article serà una mena de desmentiment de si mateix, encara que intentaré transitar pel tall del ganivet. I ho afirmo amb el mea culpa pertinent, perquè fins i tot apostant clarament pel silenci tots hem comès alguna paraula de més, no endebades els micròfons tenen fam de notícia. Però en temps de complexitat, la ­prudència és alguna cosa més que un bé preuat, és una exigència. A més, sabem des d'Horaci que la paraula ­dita no pot tornar mai enrere, i en aquests dies agitats les paraules les carrega el diable.

El tema és l'hàmster que dóna voltes des que vam conèixer els vitriòlics resultats electorals: el desacord entre Junts pel Sí i la CUP per a la inves­tidura presidencial, primera etapa d'un llarg llistat de desacords que necessitaran un màster en fi­nezza política. La realitat és rotunda: les dues llistes electorals favorables al sí són tan semblants en la seva voluntat de culminar el procés català com diferents en les maneres i en els instruments. Sincerament crec que el tema de la presidència només és el primer tour de force entre dues ­sensibilitats molt dispars, l'únic nexe en comú de les quals és la indepen­dència. En aquesta tessitura, aquest procés serà un camí d'espines. Però, com que serà necessari anar pujant, step by step, l'escala de l'acord -si no es trunca a l'inici-, hauríem de conjurar-nos tots per apaivagar amb silenci el que el soroll no resoldrà. Que comencin les negociacions i callin els micròfons, i que sigui la intel·ligència política, i no la cridòria mediàtica, qui desfaci el nus. Perquè alguna ­cosa ­és clara: com més es parli a banda i banda de la taula, menys es llimaran les diferències ni s'acostaran les po­sicions.

Finezza, doncs, la que no vam tenir durant els llargs mesos de desacord per al 9-N i després per a la llista conjunta, amb uns vaivens d'opinions que van estar a punt d'engegar-ho tot en orris. I si d'alguna cosa va servir aquell moment delicat, hauria de ser per no repetir els errors. Uns errors que tant es van cometre en l'àmbit de l'opinió com en la mateixa política.

En aquest sentit, es podria fer extensiva la petició a tots els àmbits implicats, perquè si la sobreexposició de les opinions en una direcció o una altra no ajuda, la sobrecàrrega de declaracions polítiques tampoc. El pitjor de la situació actual no és el debat enverinat i complex que podem sustentar, sinó el fet que debatem sobre especulacions, hipòtesis i paraules a boca de canó. Potser seria hora que hi hagués menys declaració pomposa i més feina a l'ombra. Que es vegin, que valorin les diferències, que sospesin les proximitats i que s'apaivagui el soroll, per donar pas als acords, si aquests són possibles.

Junts pel Sí i la CUP no són el ­mateix i per això, si volen arribar a un territori comú, hauran de fer ­filigrana política.