Mentides

Hem patit, hem plorat, ens hem indignat, hem resistit i hem votat. I en el trànsit, el relat del dia del referèndum s’ha marcat a foc en la memòria col·lectiva. D’aquí que el sentiment majoritari ha estat ambi­valent: d’una banda, l’orgull per la civilitat, la tenacitat i la determinació de la ciutadania catalana; de l’altra, la ràbia i el dolor per les gairebé 900 víctimes del despropòsit policial que vam patir.

Certament, la retina ens ha quedat fixada en unes hores de porres desenfrenades, persones de totes les edats estomacades, escoles destrossades i un poble sorprès davant l’exercici de la violència gratuïta. No. No oblidarem el que ha passat, el que ens han fet i qui ha manat fer-ho.

Però mentre s’asserenen les emocions, no sobra temps per respondre a algunes de les mentides que Govern central i premsa espanyola intenten fixar per tal de falsejar la realitat. La primera, pomposament proferida per Rajoy: l’Estat ha vençut al referèndum. És a dir, després de setmanes d’assegurar que no es votaria, de pressions i persecucions, de detencions i amenaces i d’enviar 14.000 policies (que ens han costat més de 31 milions d’euros, i espera’t…) amb la consigna d’impedir votar, resulta que voten més de dos milions de persones i… no hi ha hagut referèndum! Certament Rajoy viu en una realitat paral·lela, perquè no només es va votar malgrat els obstacles ingents, sinó que es va crear un moviment ciutadà de resistència mai vist. A més, les bufetades que ha rebut des de l’exterior i la promoció internacional del referèndum encara aprofundeixen més la sonora derrota de l’Estat. Ha quedat retratat mundialment i, a sobre, no ha pogut impedir que votéssim. Als països normals, Rajoy ja seria a casa.

La segona gran mentida és sobre els Mossos i el seu paper “deslleial” amb la judicatura. És una mentida grollera, atès que l’ordre de la jutgessa deia clarament que no es podia posar en perill la convivència. I qui la va posar en perill? Els mossos, que van actuar amb la proporcionalitat que requeria la situació, o uns policies que van ­atacar literalment ciutadans que no cometien cap delicte, i van violentar la convivència deixant ferits per les cantonades? I més coses: no presentaven les ordres judicials quan entraven a les escoles; van destrossar material escolar, que no podien segons l’ordre; i van carregar contra tothom de manera indiscriminada, cosa que ober­tament és contrària al bé major de la seguretat ciutadana. És a dir, qui va exercir violència, va alterar l’ordre i va violentar la convivència van ser els nacionals i els guàrdies civils. I tot plegat no estava en l’ordre del TSJC. No és cert que anessin a complir la llei. Van anar a espantar la gent, i pel camí no els va importar deixar un estol de ferits.

Sòfocles deia que una mentida mai no viu fins a fer-se vella. Doncs aquestes no li duraran a Rajoy ni un quart d’hora.