El bloqueig contra la majoria

L'estratègia conjunta dels partits contraris a la independència per bloquejar la tramitació al Parlament de la resolució sobiranista no és altra cosa que una maniobra que evidencia la impotència d'unes formacions que encara no han paït quina és la majoria a la cambra catalana ni què significa la victòria a les urnes de Junts pel Sí i la CUP pel que fa a l'avenç del full de ruta. Els grups de C's, el PSC, el PP (amb l'absència per motius d'agenda de CSQP) van voler escenificar ahir la seva força demostrant, això mateix, que allò que els falta és precisament la força que donen les urnes.

Les maniobres de dilació que s'han posat en marxa al Parlament circulen en paral·lel a la pluja continuada d'insults i desqualificacions procedent tant del PP com del PSC-PSOE. Els exemples dels ministres García Margallo i Méndez de Vigo, per una banda, i de la candidata del PSC Carme Chacón se sumen als esforços continuats de l'espanyolisme contra qualsevol porta oberta al diàleg, un diàleg que esdevé impossible si a l'altra banda de la taula hi ha el menyspreu, l'amenaça i la prepotència.

La resolució objecte de l'intent de bloqueig al Parlament per part de l'espanyolisme intransigent acabarà votada i aprovada, perquè té
el suport de la majoria absoluta de la cambra. Els intents, des de dins
i des de fora de la cambra, per aturar-ho, impedir-ho o anul·lar-ho,
no són altra cosa que estratègies antidemocràtiques dels que pensen que la voluntat majoritària pot rebregar-se com ja es va fer amb l'Estatut. El procés avança, i contra el seu avenç només continua havent-hi amenaça, intimidació i males arts.