Si avui la democràcia espanyola s'hagués de fer unselfie no sortirien ni ciutadans ni urnes, apareixerien a l'escalinata de la Zarzuela, com una foto de viatge de fi de curs, els membres del Consell de Ministres, Consell d'Estat, TC, TS, Fiscalia General de l'Estat, Advocacia de l'Estat i algun del CGPJ, i davant d'ells el president Rajoy i el rei Felip VI fent la foto. Quina fila! Estic convençut que aviat en Jordi Évole editarà un Salvados dedicat a reconstruir les reunions celebrades mesos enrere per fer front al desafio soberanista.
Mentre Mas ha repetit la paraula “Parlament”, que en terminologia dels pirates del Carib vol dir “parem els canons i seiem a parlar”, Rajoy després d'explotar-li el cas Bárcenas, remodelació seu PP, un rei que abdica i un tal Pablo Iglesias que posa en perill el bipartidisme, activa “el protocol fantasma” en terminologia deMissió impossible IV. Fases del protocol. En primer lloc, calia dir al president Pujol i família que anaven per ells per independentistes. En Montoro va assegurar que els posaria a ratlla, la llàstima és que el president, gat vell, es va anticipar fent una declaració expiatòria i ha començat a sacsejar l'arbre i han començat a caure nius (targetes Black, operació púnica, Monago...). La segona estratègia era espantar el jutge Vidal i els que es van atrevir a signar un manifest a favor del dret a decidir; d'això se n'havia d'encarregar el CGPJ, i perquè no es notés tant, ho van iniciar uns que diuen tenir les mans netes i el diari d'en Maruhenda; la jugada no els ha acabat de sortir... El tercer acord, preveient que el Parlament aprovaria la llei de consultes i el president Mas signaria el decret de convocatòria del 9-N, era el viatge de Torres-Dulce a Catalunya amb el pretext de recordar-nos què diu el Codi Penal, per alliçonar-nos. En quart lloc, els advocats de l'Estat, anomenats sorayos en honor de la seva patrona, van plantejar que la llei de consultes podria ser inconstitucional i calia anar a veure els saludats del TC (bé, el president és més que saludat), i pel que fa al decret de convocatòria, tot i que havia d'haver anat al TSJC, van preferir el TC per tenir-ho tot controlat, doncs les suspensions cautelars són automàtiques per mandat constitucional. Ara bé, perquè la cosa quedés més vestida van fer treballar un diumenge els membres del Consell d'Estat, que em va recordar més un Consell de Guerra preparant un judici sumaríssim contra el president Companys, ai Mas, que una altra cosa. Després dels teloners, el Consell de Ministres, “sorprenentment”, va demanar al Tribunal Militar, ai Constitucional, que arrestés la llei de consultes i un decret presidencial, creient que la Generalitat quedaria corpresa i els partits polítics, desconcertats... Fins aquí, el “protocol fantasma” estava activat.
Però que la Generalitat convertís la consulta en un procés de participació ciutadana no ho tenien parlat. Fixem-nos-hi: en Rajoy es troba que la crisi no escampa, l'atur no baixa, la corrupció embogeix i Podem comença fer honor al seu nom, i mentrestant, els catalans a punt de decidir el seu futur. Sonen les alarmes. El rei truca a Rajoy i al renovador Pedro Sánchez, i es decideix que cal impugnar el procés participatiu català per frenar aquesta deriva i demostrar que encara manen. Però els sorayos no veuen per on agafar-ho i passen el marrón al TC després de visitar el Consell d'Estat, presentant un nyap jurídic que el TC ha d'admetre si no vol veure com s'afebleix més Rajoy, desencadenant unes eleccions anticipades, que pot guanyar Podem i la jove monarquia pot començar a fer les maletes. Uff... aguanta, Mariano, has de ser fort, li diuen... i els catalans pel mig.
La Generalitat ho percep i decideix que a la selfie també ha de sortir el TS perquè no hi falti ningú. En Rajoy s'adona, llavors, que en Torres-Dulce ha quedat borrós i li fa presentar una querella contra el 9-N... i així la foto ja queda completa i nítida. I aquesta és justament la foto que buscàvem per mostrar al món quin tipus de democràcia hi ha a l'Estat espanyol... Ens ha costat, però la nostra determinació ha fet que l'Estat espanyol hagi quedat ben retratat.
Em podeu dir que tot això és fruit de la meva imaginació, cert, eh, Raimon! però el que no em negareu es que si avui la Catalunya democràtica es fes una selfie sortirien voluntaris, ciutadans, urnes, butlletes, somriures i un president políglota explicant al món que la democràcia es va crear per fer lleis, no perquè les lleis prohibeixin la democràcia.
