L’informedetermina que els partits polítics tenen un deute amb entitats de crèdit de 233,3 milions d’euros
Des del seu naixement, sempre s’ha especulat sobre qui finançava
Ciutadans. Un dels més crítics ha estat el diputat al Congrés per ERC
Gabriel Rufián, que vincula la formació taronja amb l’Íbex. Durant
aquesta campanya electoral, s’estima que els d’Inés Arrimadas s’han
gastat prop de 2,1 milions d’euros, i el cap de llista per Lleida, Jorge
Soler, va al·legar, curiosament, que estalviaven molt perquè no feien
cafès i així podien gastar més en els comicis.
Al marge d’aquesta polèmica, el que és segur és que els números de Cs
estan en el punt de mira després de l’informe que ha presentat el
Tribunal de Comptes sobre els exercicis 2014 i 2015. La institució
suspèn les xifres de Ciutadans de l’any 2015 –“no reflecteixen
adequadament la situació financera i patrimonial de la formació”, matisa
l’ens fiscalitzador– i assenyala un seguit de possibles anomalies i
errors. L’informe comença amb una afirmació rotunda: “Els saldos
referits als comptes bancaris titularitat de les institucions contenen,
amb caràcter general, nombrosos errors i omissions en registre
comptable d’entrades i sortides de fons.” El Tribunal de Comptes deixa
clar que no ha pogut fiscalitzar a fons tots els números de Cs perquè el
partit no ha incorporat la comptabilitat dels grups parlamentaris a les
Corts del País Valencià i Castella i Lleó, ni de l’Assemblea
d’Extremadura, ni tampoc dels grups polítics de 574 entitats locals.
A partir d’aquí, es van detallant situacions anòmales com ara
registrar com a donacions el pagament per part de terceres persones de
determinades factures electorals emeses a nom del partit, per un import
total de 14.371,16 euros. Aquesta circumstància vulnera la llei de
finançament de partits –que prohibeix a les formacions “acceptar que,
directament o indirectament, terceres persones assumeixin el cost de les
despeses que genera la seva activitat”– i, com reconeix el Tribunal de
Comptes, podria derivar en una sanció.
També s’indiquen altres aspectes erronis: no registrar com a
ingressos de l’exercici 2015 un import de 678.023,15 euros,
corresponents a la subvenció concedida pel Parlament de Catalunya; no
declarar com a despeses electorals un import acumulat de 166.28,19
euros; diversos errors de contractació de personal; duplicitat de
despeses, etcètera. La llista d’anomalies de la formació d’Albert Rivera
afecta diverses agrupacions locals a Catalunya com ara Cornellà, Sant
Cugat, l’Hospitalet de Llobregat i Lleida.
El PP ja ha aprofitat aquest estudi per atiar encara més la guerra
que manté amb Ciutadans arran dels resultats de les eleccions del 21-D.
El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, ha assegurat
que el missatge “regenerador” que propugna la formació taronja és
“incompatible” amb les conclusions del Tribunal de Comptes. El número
dos de Cs, Carlos Carrizosa, per contra, ha defensat els comptes de la
seva organització i ha subratllat que l’informe que no avala la
comptabilitat de Ciutadans en realitat només reflecteix una “diferència
de criteri” sobre quan cal justificar les subvencions.
Ciutadans és un dels partits que presenten més errors en els seus
números, però el Tribunal de Comptes també suspèn altres organitzacions:
Aralar, Compromís, EH Bildu, CDC, Eusko Alkartasuna, Esquerra Unida i
el Partit Aragonès el 2014. I l’any següent, aquestes mateixes
formacions més Ciutadans. Pel que fa a CDC, l’òrgan fiscalitzador
censura, sobretot, que no hagi reconegut en el passiu la provisió
corresponent per atendre les responsabilitats –per un import d’uns 6,6
milions– “que es puguin derivar de les diligències prèvies que estan
obertes al jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona”, l’anomenat cas
Palau.
Finalment, l’estudi determina que el conjunt dels partits polítics
tenien el 2015 un deute amb entitats de crèdit de 233,3 milions d’euros,
mentre que el 2014 era de 193,9 milions.
