ANÀLISI 
En el vol gallinaci, l'aleteig de l'au es considera inversament proporcional a la distància que recorre l'animal. Molts escarafalls per no res. Traduït a la política, i situant l'hàbitat al Parlament, l'epicentre de l'ecosistema català, el recurs a la gesticulació exagerada contamina la majoria d'estratègies dels grups. Aquesta vegada, com ja va succeir un any enrere, és el PPC qui ha aguantat fins a l'últim moment per portar els pressupostos de la Generalitat al Consell de Garanties Estatutàries i així evitar avui la seva aprovació. Molt d'aleteig per a molt poc trajecte. ¿Per què el grup popular ha esperat fins ara podent haver-ho fet abans? Per pur tacticisme i un afany de protagonisme tan lícit com criticable, que segurament s'explica per la necessitat de guanyar el terreny que en les enquestes li mengen Ciutadans i fins i tot Podem. Els populars es queixen que el Govern d'Artur Mas legisla «en contra dels catalans» creant ja les anomenades estructures d'Estat. Les que, de moment, ningú ha vist (i bé que es queixa Esquerra que tot estigui encara a mig fer, començant per la Hisenda pròpia). El PPC està en el seu dret de recórrer uns comptes fantasiosos perquè d'entrada hi ha més de 2.000 milions que ningú sap d'on sortiran. Però, si ho volia fer, podia haver-los impugnat dies enrere perquè les partides que tant el molesten ja estaven consignades. D'aquesta manera els comptes de la Generalitat s'haurien pogut aprovar aquest mes. Almenys la bona notícia és que el punt dels pressupostos serà substituït en el ple d'avui per una proposició que insta a garantir les beques menjador a nens en situació d'especial vulnerabilitat |
|
|