Amb l'excusa del terrorisme ens han colat més pressió contra les llibertats col·lectives

La Vanguardia en català | 04/02/2015 - 00:00h


Pilar Rahola


El pitjor que podem fer en la lluita contra l'amenaça terrorista és funcionar a còpia de titular de premsa. Aquesta necessitat imperiosa dels polítics de demostrar que fan alguna cosa, quan les notícies desfermen la por col·lectiva, és un clàssic amb l'única intenció de remenar l'olla de la política, sempre àvida de cansalada. Són gestos per a la galeria, motivats pel rèdit que dóna el titular pertinent i no per la capacitat de posar fi al problema. Per sort, en el cas de la lluita antiterrorista, fa temps que la policia s'ha posat les piles al marge del rum-rum polític, i és aquí on podem tenir alguna esperança.

Mirem aquest estrany pacte que han firmat Rajoy i Sánchez, amb més celeritat que seriositat. D'entrada, ens trobem amb la surrealista declaració dels socialistes que el que ara firmen s'ho carregaran si governen, i Rajoy ha dit que ho entén. Com? És a dir, una cosa tan seriosa i rellevant resulta que ara sí, però després no, i tot depèn.

<HY1,0,CTL>Perdonin, però què és aquesta conya? I a partir d'aquí arriben els despropòsits, un rere l'altre, perquè el pacte esgarrapa la superfície, sense tocar la medul·la. Ja em diran, per exemple, què li importa a un tipus disposat a dur una bomba lligada al cos que l'amenacin amb la cadena perpètua. En canvi, hauria estat efectiu pactar una posició contrària a l'arribada massiva d'imams wahhabites finançats per les dictadures amigues. O exigir que parlin els idiomes del territori si volen adoctrinar els ciutadans. O plantejar expulsions dels imams que es dediquin al proselitisme gihadista, i que n'hi ha un munt per aquests mons de Déu. O deixar de practicar el bonisme amb les pràctiques contràries a la llei, per exemple matar el xai a les banyeres. O posar l'accent en el dret de les nenes i no en el dels pares quan imposen el fonamentalisme a les escoles. És a dir, podrien haver fet com França, que no s'ha plantejat canvis legals sinó aplicar millor les lleis que ja tenen, i buscar un sa equilibri entre llibertat i seguretat. Però la galeria necessitava una queixalada més gran, per allò de preu per preu, sabates grosses. Sincerament, des de la perspectiva dels que coneixem el fenomen gihadista, aquest pacte només és fum.

Només fum excepte pel fet que aprofita l'avinentesa per clavar-li un clatellot a la qüestió catalana. És un autèntic escàndol que, entre gihadista i gihadista, el pacte plantegi una "nova definició de terrorisme" que, si la llegim atentament, pot considerar com a terrorisme actes com els del 9-N. És a dir, que amb l'excusa de la lluita contra el terrorisme, en Pedro i en Mariano ens han colat més pressió contra les llibertats col·lectives. Aquest és l'únic aspecte rellevant d'un pacte que no servirà per a res en la lluita contra el gihadisme, però pot ser molt útil en mans dels que menyspreen la llibertat dels pobles i imposen la repressió com a manera de fer política.