L’aritmètica és inflexible

No estem en campanya electoral sinó en el temps d’aconseguir una majoria per investir un president que pugui formar govern. Pedro Sánchez aspira a ocupar la Moncloa en un període que començarà a comptar d’aquí a tres o quatre setmanes. Mariano Rajoy no ha llançat la tovallola i espera el fracàs del líder socialista per reaparèixer en primera línia i intentar el que no ha pogut aconseguir fins ara.

Per molt gran que sigui l’entusiasme de Pedro Sánchez, el camí cap a la seva investidura serà llarg i complex. La seva intervenció més o menys programàtica en donar compte que acceptava la invitació del Rei potser no és compartida per amplis sectors que no el van votar. Però l’aritmètica és inflexible. El PSOE va obtenir 90 diputats, el pitjor resultat de la seva història, i depèn del suport que pugui rebre de partits tan heterogenis com Ciutadans i Podem, que ja han anunciat que no votaran conjuntament la candidatura de Pedro Sánchez.

S’ha obert un període nou que es caracteritzarà pels pactes, els gestos, les aproximacions i les cessions. Pot ser relativament fàcil, encara que lenta, la formació d’un govern que es limiti a governar sense afrontar les reformes estructurals que afectarien diversos articles de la Constitució.

Es poden fer polítiques progressistes amb les crosses puntuals de Pablo Iglesias i Albert Rivera. Fins i tot podria comptar amb el suport dels partits amb menor representació. Els independentistes catalans no hi seran convidats i, si ho fossin, no es posarien de part seva perquè estan compromesos amb el procés de la independència. Si es pretén afrontar reformes que toquin la Constitució caldrà necessàriament la complicitat explícita del Partit Popular. Governar des de l’esquerra amb 33 diputats menys dels que té la dreta és possible. Però abordar canvis de més envergadura és improbable si no es restableix la confiança política mínima entre el PP i el PSOE.

Sánchez va afirmar que s’havien acabat els vetos i que calia parlar de progrés. Però no consta cap trucada personal entre ell i l’encara president en funcions, Mariano Rajoy, en les
últimes hores. El bloqueig no s’ha trencat i el Partit Popular va deixar passar dues vegades la tanda per provar una investidura que a hores d’ara és del tot impossible.

Seria hora que Rajoy s’adonés que un fracàs de Sánchez no li facilitaria la reelecció. La seva cadira s’està movent, sacsejada per diversos aspirants a substituir-lo. És normal. És molt més intel·ligent anar-se’n a temps que no que et facin fora a deshora. Si Sánchez no aconsegueix formar govern, seria aconsellable que fes el mateix. No hi ha polítics imprescindibles. No s’ha d’oblidar que els dos grans partits van perdre molts milions de vots el 20-D. És molt positiu evitar eleccions immediates. Però encara és més important tenir un govern estable.