Aquest és, grosso modo, el panorama electoral que dibuixa el baròmetre del GESOP sobre Catalunya: Artur Mas, el president que va somiar unes eleccions plebiscitàries amb llista independentista unitària i va acabar convocant les típiques autonòmiques per al 27 de setembre, obtindria una pírrica victòria: 32 diputats. Que són 18 menys que els que va treure en les últimes eleccions anticipades. Que són, al seu torn, 30 menys que el 2010.
Oriol Junqueras, el líder d'ERC que va cobejar, enquestes en mà, desbancar CiU en l'avantguarda independentista, precipitant així la ruptura amb Espanya, es conformaria amb la segona plaça i 28 diputats. Si de veritat el món ens mirés, l'eventual retrocés del bloc sobiranista no seria el millor passaport per doblegar el pols a l'Estat.
Albert Rivera, després d'anys de sembra a Catalunya, recull la tardana collita quan ja llaurava altres predis. Disposat com estava per concórrer a les generals de tardor, engreixant Ciutadans com a nova frontissa espanyola, la polarització catalana converteix la seva marca en imant del vot útil contra la independència, forçant-lo a escollir entre el seu espanyolisme fundacional i el regeneracionisme catòdic tan en voga.
Alicia Sánchez Camacho, amb les sigles del PP enfangades per les retallades del Govern central, les malifetes del cas Gürtel i els comptes suïssos de l'extresorer, només perd tres punts d'intenció de vot i sis diputats. Cosa que, en ple procés sobiranista, i després del fosc episodi de La Camarga, constitueix o bé un miracle, o bé una heroïcitat.
Podem, amb Gemma Ubasart de líder electa però sense cartell electoral, perd una mica d'empenta. I, tot i així, asfixia Miquel Iceta (PSC) i Joan Herrera (ICV), robant-los el 20% dels vots. Només la CUP, encara sense relleu per al carismàtic David Fernàndez, aguanta l'envit.
Diàleg sense imposicions
Es fragilitza la majoria sobiranista. Es fragmenta el bloc no independentista. Les dretes no es parlen. L'esquerra es parteix en cinc trossos. Catalunya s'abocarà a l'abisme de la ingovernabilitat si no trenca l'actual dinàmica frontista i obre un diàleg transversal, incondicional i sense imposicions
.
