El vot que fa mal

La Vanguardia en català | 03/04/2015 - 00:00h


Florencio Domínguez

Bilbao


Dales donde más duele. Vota Herri Batasuna". Aquest va ser el lema de campanya utilitzat per l'esquerra abertzale a les eleccions europees del 1987, un lema que va tenir èxit i que va portar a les urnes una bossa abundant de vots amb les sigles d'HB.

Els estrategs d'aquest partit van buscar com mobilitzar fora del País Basc els vots que necessitaven per enviar un representant a Estrasburg. No podien recórrer a l'argumentació típica del nacionalisme com feien a casa i van pensar a atreure al vot emprenyat, els que rebutjaven el sistema, els que se situaven en la radicalitat i els que no se sentien representats amb l'arc parlamentari tradicional. HB es va presentar llavors com el vot útil dels que combatien el poder i va funcionar, especialment a Catalunya.

Amb Podem està passant ara una cosa semblant: s'ha convertit en el pol d'atracció dels emprenyats, que són molts a causa de la crisi econòmica. A més, les expectatives d'èxit del partit de Pablo Iglesias són tantes que donar-li suport es converteix en un exercici de vot útil. Després de les eleccions europees i les andaluses, el vot a Podem no és un exercici testimonial o simbòlic, com ha estat el suport donat a altres grupuscles d'extrema esquerra, sinó un vot que pot condicionar l'escenari polític i la tasca dels governs i, per tant, té una dimensió pràctica clara. Ofereix una perspectiva eficaç de canviar les coses.

Aquesta capacitat de Podem d'atreure el vot emprenyat és el que trenca els esquemes a Catalunya del president Artur Mas, que veu en el partit d'Iglesias un obstacle per al procés sobiranista. Fins que va aparèixer Podem, una part notable d'aquest vot emprenyat amb la crisi i amb la incapacitat de l'Estat per controlar-la s'havia canalitzat a Catalunya a través del moviment sobiranista, i això li va donar un abast que mai anteriorment no havia tingut. Podem desvia aquest vot del camí de la confrontació nacionalista i l'instal·la en la confrontació ideològica tradicional, d'esquerra-dreta, i en fer això debilita l'aposta sobiranista.

Aquest fenomen no passa només a ­Catalunya, ja que les enquestes reflec­teixen que també al País Basc Podem arrossega suports del camp nacionalista, especialment dels que anaven a l'esquerra abertzale. L'entrada de Podem en aquests espais polítics no es fa a costa dels electors ideològicament nacionalistes sinó d'aquells altres que, sense ser-ho, havien donat suport al moviment sobiranista en els últims anys perquè percebien que l'Estat havia deixat de ser útil per protegir-los de la crisi o per ajudar-los en moments de dificultat.

Aquells que volen castigar l'Estat per la crisi, els governs d'Espanya o el sistema dels partits tradicionals, en general, han trobat que el vot a Podem pot fer més mal que el vot a Artur Mas, a ERC i a tot el moviment sobiranista. Aquest canvi de vot provoca, de retruc, el canvi dels termes del debat públic.